La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia que va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya, a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina. De llavors ençà, s’ha estès per tot el continent europeu.
La primera observació a Catalunya va ser l’any 2014, a Besalú, però fins al 2017 no es van registrar danys importants a les boixedes de la Garrotxa. Des d’aleshores, els seus efectes s’han fet visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país, sobretot a la Garrotxa, el Ripollès, Osona o el Berguedà.
Els mapes d’afectació resultants, treball conjunt entre el Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural i el Cos d’Agents Rurals, disponibles al web de l’Observatori Forestal Català, evidencien una clara expansió de la papallona de llevant a ponent durant els darrers anys.
L’any 2022 s’ha estroncat la progressió de la papallona del boix
El seguiment de l’afectació dels boixos es realitza segons les dades que recull el Cos d’Agents Rurals des de fa quatre anys, i les dades de 30 estacions repartides per Catalunya on, setmanalment entre el maig i principis de novembre, es realitza el comptatge de les papallones que cauen a les trampes instal·lades.
Malgrat que els resultats del treball de camp de la campanya 2022 encara trigaran unes setmanes en sortir, la sensació general, tant de la població com d’observadors i experts, és que enguany no s’ha vist (ni de bon tros) la munió de papallones dels darrers anys.
Emili Bassols, responsable de l’àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, coincideix amb aquesta sensació d’observadors i habitants de les zones afectades. “Aquest any ha passat alguna cosa que ha frenat la població de la papallona del boix“. Afegeix que “no s’han repetit els efectes esperats d’un any típic de progressió de la plaga, com els darrers”. El resultat és que les poblacions de papallona del boix han baixat molt arreu.
Bassols explica que la causa d’aquesta dràstica disminució d’exemplars podria vincular-se a les condicions de calor extrema i baixa humitat de l’estiu, les quals podrien haver afectat les erugues.
Un any excepcional pel que fa a la calor i la sequera
L’estiu del 2022 ha estat el més càlid registrat mai a Catalunya. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, en àmplies àrees dels Pirineus i els Prepirineus, la Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i el prelitoral fins i tot s’ha superat la calor del 2003. Les onades de calor s’han anat succeint una darrere l’altre entre el maig i l’agost i l’anomalia de temperatura respecte a la climàtica ha estat de més de quatre graus a punts del centre i el nord del país.
A banda de la calor, l’estiu també ha estat sec en general, tot i que durant el mes d’agost les tempestes van fer acte de presència al nord de Catalunya i punts del nord-est, amb valors estacionals màxims al voltant de 350 litres als Pirineus i Prepirineus i mínims de menys de 20 litres a l’Alt i Baix Empordà i al Montsià.
Un estiu tan extrem ha passat factura a la papallona del boix
La papallona és un insecte i no pot regular la seva temperatura corporal, per tant el seu desenvolupament i activitat ve condicionat per la temperatura, la humitat i el fotoperíode.
Un estudi realitzat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa (Canelles, Q.; Bassols, E.; Vayreda, J. & Brotons, L. 2021) va concretar que l’afectació més severa a Catalunya es troba al nord-est, on les condicions climàtiques són més amables per l’eruga (temperatures més suaus i precipitacions més repartides al llarg de l’any).
El mapa inclòs a l’estudi mostra les zones on hi ha boixedes (punts negres), la distribució de la papallona (punts grisos) així com les zones amb major idoneïtat climàtica per a l’insecte (tons càlids).
Emili Bassols destaca els resultats d’un altre estudi realitzat a la Garrotxa (Mossoll, G. 2021), el qual va permetre veure que l’altitud, l’orientació dels vessants i la coberta forestal són elements que condicionen la presència de la papallona.
Es va veure que a major altitud i menor cobertura d’arbres per sobre els boixos, menor era l’afectació d’aquests per part de la papallona”
D’aquesta manera l’afectació era molt més gran en obagues que en solanes, i també és major sota rouredes o fagedes (en zones més protegides).
Això va fer pensar que als Pirineus i Prepirineu occidental, on el clima és més continental i extrem (on hi ha muntanyes més pelades, recobertes de boixos) l’afectació de la papallona seria menys important que al Pirineu oriental i punts del nord-est, on predominen boscos més humits i extensos.
Segons Bassols, el que ha passat aquest 2022 podria anar en línia amb les teories de l’estudi, ja que les condicions de calor i sequera generals arreu, també en zones boscoses no ha agradat a les papallones i erugues.
Un estiu més extrem, calorós i molt eixut pot haver perjudicat la papallona, frenant-ne temporalment el seu avenç”
S’extingirà el boix?
Emili Bassols reconeix que, inicialment, tan bon punt com es va detectar la plaga a la Garrotxa ara fa uns anys, i segons la virulència i ràpida expansió pel territori, es va pensar que s’estendria sens dubte arreu de Catalunya amb el pas dels anys. Ara, a través de les observacions i dades obtingudes, es creu que potser no serà així.
Bassols insisteix en el fet que es tracta d’una percepció, que cal continuar recollint dades per entendre què passa i si el boix podrà acabar sobrevivint.
Què ha passat a la zona zero de la plaga?
A la Garrotxa, la zona zero d’aquesta plaga, pràcticament totes les boixedes han desaparegut. L’excepció han estat les boixedes de major altitud, per sobre uns 1.400 metres.
Ara, després d’un 2022 amb tan poques papallones, es té l’esperança que els boixos que encara no han mort, i que han pogut rebrotar en certa mesura, podrien tenir possibilitats de continuar rebrotant i sobreviure en el futur.
Malgrat que s’hi està treballant i s’estan fent alguns estudis al respecte, de moment no se sap quins arbustos prendran el relleu als boixos que han mort de forma massiva.
