papallona del boix
Invasió de papallones a l'Alt Berguedà, a principis d'octubre

La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia que va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya, a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina. De llavors ençà, s’ha estès per tot el continent europeu.

La primera troballa a Catalunya va ser l’any 2014, a Besalú, però fins al 2017 no es van registrar danys importants a les boixedes de la Garrotxa. Des d’aleshores, els seus efectes s’han fet visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país, sobretot a la Garrotxa, el Ripollès i Osona.

Per què es tan greu aquesta plaga?

Segons els experts, els efectes a escala d’ecosistema poden ser molt importants, ja que el boix és l’espècie principal del sotabosc de molts dels boscos mediterranis i serveix d’amagatall per a moltes espècies, a més d’oferir condicions d’ombra i més humitat al sòl.

Boixeda, afectada per la papallona del boix (“Cydalima perspectalis”). Autor: Elmet (AlertaForestal)

Comarques afectades fins ara per la papallona del boix

El front d’invasió de la papallona del boix continua avançant de la Garrotxa cap a l’oest i aquest any ja s’han observat danys severs en els boixos del Berguedà.

En base al mapa inclòs en un nou estudi liderat per un equip d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es pot comprovar que la papallona del boix s’ha observat sobretot a les comarques del nord-est i l’interior del país (punts grisos). La progressió cap a l’oest continua i actualment la plaga ja ha creuat l’eix del riu Llobregat.

El mapa permet veure també les zones on hi ha boixedes (color negre), així com les zones amb major idoneïtat climàtica: els tons càlids indiquen les zones amb major idoneïtat climàtica per a l’insecte.

Font: Canelles et al., 2021.

S’acabaran extingint els boixos a Catalunya?

El nou estudi revela que la papallona provocarà danys més greus als boixos del nord-est de Catalunya, ja que viuen en zones on hi ha un clima més adequat per a les papallones (temperatures més suaus i precipitacions més repartides al llarg de l’any). L’estudi revela que a mesura que el front d’invasió vagi avançant cap a l’oest, es trobarà amb llocs on el clima no li serà tan favorable (el Pirineu central), per tant l’impacte les matarà.

Segons l’investigador Quim Canelles, l’espècie pot aparèixer per diferents punts del territori , però el dany als boixos serà més gran allà on la idoneïtat climàtica sigui més alta.

Pot ser que trobem la papallona del boix al Pallars, però allà possiblement no tindrà un impacte tan gran com a les zones de més a l’est”
Quim Canelles, investigador del CTFC i coautor de l’estudi

L’expert afegeix que passa el mateix amb l’alçària: a major alçària, condicions menys agradables per a l’eruga i danys més lleus.

Els resultats, publicats a la revista científica ‘Ecology and Evolution’, coincideixen amb què ha anat passant els darrers anys: les comarques que estan patint danys severs, on les erugues es mengen totes les fulles dels boixos, són la Garrotxa, Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Moianès, part del Gironès i del Pla de l’Estany.

Per fer l’estudi, s’ha elaborat un model matemàtic que preveu la dinàmica de l’eruga al territori català, i que s’ha nodrit de dades del projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal, coordinat pel CREAF, amb dades del Cos d’Agents Rurals.

Emili Bassols, també coautor de l’estudi i responsable de l’àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, explica que amb aquests resultats es pot preveure que la papallona no arribarà a devastar fins a la darrera mata de boix de Catalunya.

Tot i que la papallona pugui estar present arreu, el grau d’afectació no serà el mateix i els boixos de determinades zones podran sobreviure”
Emili Bassols, investigador i coautor de l’estudi

Canelles afegeix que quan els boixos del nord-est estiguin totalment defoliats, la papallona ho tindrà més difícil per l’escassetat d’aliment i la població tendirà a estabilitzar-se. “Això podria fer que s’intercalin anys amb abundància de papallones i més danys als boixos, i anys on baixi la població de papallones i els boixos supervivents puguin rebrotar bé”.

El paper dels boixos dels jardins i del canvi climàtic

Lluís Brotons, investigador del CREAF, apunta que els boixos que s’usen generalment en jardineria, en parcs, cementiris o jardins privats, poden tenir un paper clau com a connectors entre boixedes. En relació amb aquest fet, Brotons explica que s’ha vist que les zones que es troben a 15 quilòmetres al voltant d’una boixeda afectada tenen molta més probabilitat de veure’s afectats per la papallona del boix l’any següent.

L’expert adverteix que com que la papallona del boix no pot recórrer distàncies llargues, convé evitar el trasllat d’individus de forma accidental entre zones.

Pel que fa al canvi climàtic, es creu que jugarà en contra d’aquesta papallona.

L’increment de la temperatura i les precipitacions més estacionals segurament perjudiquin a la papallona del boix a llarg termini”
Jordi Vayreda, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi

Com actua la papallona del boix?

Les erugues d’aquesta papallona nocturna s’alimenten de les fulles del boix i li provoquen una defoliació total. A més, quan falten les fulles, les erugues en roseguen els troncs i sobretot els branquillons tendres, un fet que en dificulta encara més la capacitat de recuperació. Les erugues són veritables màquines de menjar.

boix jardí botànic
Les erugues solen passar l’hivern protegides entre dues fulles

Els boixos tenen la capacitat de rebrotar i tornar a treure fulles, però si la pressió defoliadora és reiterada (un any rere un altre, o diversos cops en un mateix any) els pot arribar a matar.

El resultat final és el d’esquelets, o boixos totalment pelats, envoltats de fibres sedoses que empren les erugues per passar d’un boix a un altre un cop se n’han alimentat. Els mesos de major activitat de les erugues són entre el març i l’octubre.

J.L.Ordoñez
Exemplar de boix defoliat. Autor: J. L. Ordóñez

Alerta forestal, unió ciutadana contra la papallona del boix

La plataforma Alerta Forestal fa una crida a la ciutadania a informar si veu papallona del boix a la seva comarca. Segons Mireia Banqué, coordinadora d’Alerta Forestal i tècnica de recerca del CREAF, “ara tenim activada l’alerta #erugadelboix, ja que ens trobem en les últimes setmanes d’activitat de les papallones i les erugues abans que entrin en diapausa per passar l’hiven”.

Alerta Forestal és una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos catalans mitjançant les observacions ciutadanes.