Barcelona forma part d’un projecte pilot per millorar l’avaluació de la qualitat de l’aire conjuntament amb 11 ciutat més. L’objectiu principal del programa, anomenat RI-URBANS, és mesurar les partícules ultrafines, que causen 379.000 morts anuals a l’Europa dels 28, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.
RI-URBANS rebrà el finançament de vuit milions d’euros de la Comissió Europea, segons ha informat aquest dilluns l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’organisme coordinador del projecte conjuntament amb la Universitat de Hèlsinki. Xavier Querol, professor d’investigació de l’IDAEA-CSIC i líder del projecte, assenyala que les partícules ultrafines tenen una grandària equivalent a la mil·lèsima part del diàmetre d’un cabell humà. Remarca que a Barcelona mesuren aquestes nanopartícules per a la recerca des de l’any 2009, a l’estació del CSIC situada a la zona del Palau Reial. Querol, però, destaca que hi ha molt poques ciutats europees que facin aquestes mesures.
L’objectiu de RI-URBANS és crear una xarxa de superestacions científiques en àmbit europeu. D’aquesta manera, s’implementaran cinc projectes pilot en nou ciutats: Atenes, Barcelona, Birmingham, Bucarest, Hèlsinki, Milà-Bolonya, París, Rotterdam-Amsterdam i Zuric. Querol lamenta que actualment no es poden conèixer prou bé els efectes de les partícules ultrafines sobre la salut de les persones, perquè hi ha poques dades. Confia que això pugui canviar amb aquest projecte, que tindrà una durada de quatre anys.
Les partícules ultrafines poden estar una setmana a l’atmosfera
RI-URBANS també se centrarà en el material particulat atmosfèric, que són les partícules sòlides o líquides que estan en suspensió a l’atmosfera, segons explica Querol. L’investigador de l’IDAEA-CSIC destaca que, depenent de la mida, algunes partícules es dipositen directament a terra o cauen en minuts o hores. En el cas de les partícules ultrafines, poden arribar a romandre una setmana a l’atmosfera en suspensió. A més, aquestes partícules s’acumulen a l’aire quan hi ha moltes emissions i poca dispersió de l’aire.
Querol destaca que l’Administració actualment mesura els paràmetres que són d’obligat compliment per la directiva europea, com les partícules PM10 o PM2,5. En canvi, les partícules ultrafines no és obligatori mesurar-les. Querol confia que RI-URBANS contribueixi a facilitar la informació necessària perquè les institucions europees valorin incloure les nanopartícules a la següent directiva europea.
