Des de la gran sequera del 2008, Barcelona va potenciar l’ús de recursos hídrics alternatius per anar disminuint la dependència de la xarxa d’aigua potable. La construcció de la dessalinitzadora n’és l’exemple més famós, però també es va treballar en millorar els sistemes d’aprofitament de l’aigua de la pluja o la subterrània, clau ara mateix per garantir el manteniment dels serveis municipals en època de sequera.
El dipòsit d’aigua subterrània de la Canòpia, a Glòries, és el més nou i gran de Barcelona. Té quatre pous d’entre 30 i 40 metres de profunditat. Arriben tan fons per poder extreure aigua dels aqüífers que hi ha sota la ciutat. Són com grans llacs subterranis amb una capacitat equivalent a una sisena part del pantà de Sau quan està al 100 %.
Com el de la Canòpia, a la ciutat hi ha un total de 25 sistemes d’aigua freàtica o subterrània. Estan formats per pous, dipòsits i les canonades que distribueixen aquesta aigua a punts d’extracció, com per exemple els hidrants. La xarxa es controla des de la seu de Barcelona Cicle de l’Aigua. “Tenim estacions remotes que ens envien informació en temps real i ens permet, per exemple, veure l’estat dels dipòsits, quins usuaris estan fent servir-los i si hi ha alguna avaria en una bomba”, explica Laura Fernández, tècnica de BCASA.
Encara hi ha marge d’aprofitament de l’aigua subterrània
Actualment, l’aigua subterrània es fa servir sobretot per regar espais verds, netejar carrers o clavegueram, o per a fonts ornamentals. Els aqüífers, però, són delicats, perquè s’omplen molt lentament. Per això, l’Agència Catalana de l’Aigua només permet un ús de 4,4 hectòmetres cúbics anuals, dels quals ara mateix se’n fan servir 1,3. Això dona marge de millora, ja previst en un pla. La intenció és anar augmentant la xarxa de sistemes d’aigua freàtica per arribar al màxim punts de la ciutat possible.
Barcelona disposa d’un pla de recursos hídrics alternatius, de manera que es puguin aprofitar totes les oportunitats de desenvolupament urbanístic de la ciutat per fer més sostenible l’ús de recursos hídrics de proximitat”
“Barcelona disposa d’un pla de recursos hídrics alternatius, de manera que es puguin aprofitar totes les oportunitats de desenvolupament urbanístic de la ciutat per fer més sostenible l’ús de recursos hídrics de proximitat”, ha concretat a betevé María José Chesa, cap del Servei Ambiental de BCASA.
L’objectiu és aconseguir que la major part de l’aigua dels serveis municipals no provingui de la xarxa d’aigua potable. Tot i això, cal tenir en compte que el gran consum d’aquest recurs es troba ara en l’àmbit domèstic, amb més del 70 %. I d’aquí, un detall important, el 30 % del consum a casa prové d’estirar la cadena del vàter.
