Emma Duran
Abella pol·linitzant. Font: Emma Duran

Entre el 7 i el 19 de desembre se celebra a Mont-real la Conferència de les Nacions Unides (ONU) sobre la Biodiversitat. La conferència convoca governs de tot el món per acordar un nou marc mundial per a la diversitat biològica.

El marc estableix un pla ambiciós per transformar la relació de la societat amb la biodiversitat i garantir que el 2050 es compleixi la visió compartida de viure en harmonia amb la natura.

La conferència analitzarà la implementació dels protocols del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), que aborden la distribució justa i equitativa dels beneficis de l’ús de la biodiversitat i el transport, manipulació i etiquetatge segurs dels organismes vius modificats.

Mont-real vol ser el “París de la biodiversitat”

Igual que la COP21 a París va suposar el naixement de l’Acord de París, segons explica el CREAF, es busca que la CDB COP15 de Mont-real sigui el “París de la biodiversitat”, una trobada trencadora que marqui objectius i accions molt ambiciosos que serveixin per revertir la pèrdua de biodiversitat i alhora fer front a la crisi climàtica.

La idea és proposar fites intermèdies per al 2030, per accelerar l’acció política en defensa de la natura i marcar grans pilars per al 2050.

El Conveni de la Diversitat Biològica va entrar en vigor el 1993 i va néixer amb l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010, fita que no es va acomplir. Malgrat el fracàs, des del 1993 s’ha evitat l’extinció de fins a 70 aus i mamífers.

El CREAF assisteix a la COP15

Una delegació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) assistirà a la COP15 entre el 9 i el 16 de desembre del 2022. Aquesta delegació d’experts científics coincidirà amb la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya, que també hi assisteix per presentar iniciatives que s’estan impulsant per revertir la pèrdua de biodiversitat i que es recullen en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030.

La ciència ha de tenir presència en convencions multilaterals internacionals, pel component científic dels temes que s’hi tracten i per informar de les solucions possibles que s’hi debaten”
Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF

El CREAF, com a centre de recerca, és entitat observadora d’aquesta COP des d’aquest any i les persones d’aquesta delegació representen també entitats científiques molt rellevants en l’estudi i seguiment de la pèrdua de biodiversitat.

30 per 30, restauració i canvis en les finances a favor de la natura

La ciència és clara: a mesura que la biodiversitat continua disminuint a un ritme alarmant, hem de restaurar els processos naturals que hem perdut i protegir el 30 % de les àrees terrestres i d’aigües continentals i marines per al 2030, el “30 per 30” proposat per la Unió Europea.

Segons Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, “és important recordar que cal mantenir i augmentar la protecció de la biodiversitat, però també recuperar natura allà on l’hem perdut per tal de revertir la seva pèrdua tant dins com fora de les zones protegides i avançar cap a una transformació de les nostres societats que sigui compatible amb la seva preservació”.

Aquesta COP15 també pretén reformar les polítiques en subsidis que actualment provoquen que el món es gasti a l’entorn d’1,8 bilions de dòlars cada any a subvencionar activitats que danyen la naturalesa.

També es volen promoure incentius i augmentar el finançament per donar suport a la natura amb l’objectiu de protegir la biodiversitat. Les inversions s’han de triplicar almenys per al 2030, només així es podran combatre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la desertificació.