L’agricultura, com la resta d’activitats econòmiques, també genera emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Segons explica l’IRTA, a Catalunya el volum d’emissions d’aquest sector se situa per darrere de l’energètic, el transport i la indústria. A banda, l’agricultura també pateix els efectes del canvi climàtic en forma de sequeres, inundacions o glaçades, fenòmens cada vegada més extrems i més freqüents.
L’agricultura permet fixar i absorbir carboni
L’agricultura, però, pot tenir un paper crucial per mitigar l’escalfament planetari gràcies a la capacitat del sòl i dels cultius de fixar i absorbir carboni.
Les plantes absorbeixen diòxid de carboni (CO2) a través de la fotosíntesi. El CO2 aleshores es transforma en biomassa (fulles, tiges, tronc, fruits, etc). Quan moren aquestes plantes, els organismes que viuen al sòl (bacteris, cucs de terra o fongs) s’encarreguen de transformar aquesta biomassa en matèria orgànica, un material ric en carboni que reté l’aigua i nutrients com el fòsfor i el nitrogen al sòl.
S’estima que els sòls agrícoles catalans, que ocupen una tercera part de la superfície de Catalunya, contenen tant carboni com el que Catalunya emet en quatre anys.
Es tracta d’una quantitat notable, tot i que podria ser superior si s’implantessin estratègies de fixació de carboni i mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle a les pràctiques agrícoles.
Incrementar la superfície agrícola podria atenuar les emissions de CO2
Segons explica l’IRTA, basant-se en la iniciativa 4 per 1.000, llançada per França a la COP15, si el carboni orgànic dels sòls agrícoles augmentés en un 0,4 % cada any, superaria l’increment anual de les emissions de CO2.
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya, coordina i lidera diversos projectes per determinar quins tipus de conreu i quines pràctiques agràries permeten segrestar més carboni en el sòl i en les estructures llenyoses dels cultius arboris.
Tots els cultius absorbeixen carboni durant el dia mitjançant la fotosíntesi; a la nit n’alliberen només una part
Segons explica Robert Savé, els cultius com la vinya o l’olivera són els que més carboni emmagatzemen pel fet de tenir una vida més llarga que les plantes herbàcies com els cereals. A banda, també hi ha diferències en funció del tipus de sòls: els de secà acumulen més quantitat de carboni que els sòls humits o de regadiu.
Una olivera captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc
Una guia que recull les millors pràctiques agràries
La ‘Guía de las buenas prácticas agrarias CARBOCERT’, amb la participació de l’IRTA, recopila les millors pràctiques per segrestar el carboni en sòls agrícoles i estructures llenyoses dels sis cultius més representatius de l’estat espanyol: l’olivera, l’ametller, el blat, els cítrics, la vinya i l’arròs.
Entre les diverses pràctiques cal destacar, per exemple, incorporar les restes de poda o del cultiu al sòl, o bé llaurar el mínim possible (o no llaurar). Això afavoreix el segrest del carboni. Es calcula que incorporar les restes de poda pot incrementar en un 60 % el contingut de carboni orgànic a les capes superficials del sòl.
Aquestes pràctiques fan que part del carboni sintetitzat durant el cultiu es reincorpori al sistema i també eviten el retorn del carboni a l’atmosfera
L’IRTA té en marxa diverses iniciatives amb empreses vitivinícoles, a les quals proporciona assessorament. L’IRTA també té anys d’experiència en projectes sobre vinya i canvi climàtic.
Més carboni, més fertilitat
L’increment de la capacitat de fixació de carboni per part dels sòls fa que siguin més fèrtils i resilients i, per tant, més productius, un fet que contribueix a abastir aliments en un món en creixement exponencial.
L’any 2050 es preveu que hi hagi 10.000 milions de persones a la Terra i que la demanda d’aliments augmenti fins al 60 %.
