A Catalunya es fan servir cada any 900 milions de tovalloletes humides. La gestió d’aquests residus suposa un sobrecost dels sistemes de sanejament d’uns 45 milions d’euros, és a dir, sis euros per cada habitant català anualment. Ho ha explicat a betevé Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya. A Espanya aquesta xifra supera els 200 milions d’euros.
“El residu de la tovalloleta humida té un gran impacte negatiu per al medi ambient i per a l’economia”, sentencia Peraire. Per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona cada any recull 4.400 tones de residus sòlids, la majoria tovalloletes. La problemàtica de les tovalloletes “va començar a agafar força l’any 2010 i a partir de llavors va començar a incrementar-se. Els últims cinc anys ha estat molt problemàtic, sobretot a Barcelona”, alerta Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Palacios admet que “la tovalloleta és el residu que ens comporta més problemes, més recursos humans i econòmics a l’AMB”.
Les tovalloletes s’acumulen al fons del mar
Aquesta setmana, la platja de la Barceloneta s’ha cobert de brossa, especialment de tovalloletes humides a causa de la borrasca mediterrània Isaak, que les ha fet emergir de la profunditat del mar. Daniel Palacios, del Servei de Platges de l’AMB, avisa que en aquests episodis “les tovalloletes i altres materials de cel·lulosa representen el 20 % dels residus que es recullen”. Uns objectes que, quan no hi ha borrasques, s’acumulen, invisibles, al fons del mar.
Pudor i problemes al clavagueram
Com que les tovalloletes no es dissolen a l’aigua, com en el cas del paper, les seves restes s’enganxen a les imperfeccions de la claveguera, i això és la causa principal dels embussaments a les canonades. “Com que hi ha retencions en les aigües residuals, provoca pudors”, explica Josep Garriga, cap del Servei d’Inspecció i Neteja de Barcelona Cicle de l’Aigua. A més, l’acumulació d’aquest residu “perjudica parts de l’interior del clavegueram com ara maquinària, bombes o comportes, que s’han de canviar”, afirma Garriga.
Perjudicials per a la biodiversitat
Les tovalloletes també són l’enemic de la fauna i la flora marítima: “Embolcalla els organismes, cobreix la superfície de les algues i els ofega“, explica Eve Galmany, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. La científica avisa que “arribarà un punt en què els organismes ja no podran viure al mar per culpa dels residus humans”.
“Els fabricants s’han de fer responsables d’aquest residu”
A banda de les campanyes de consicienciació i sensibilització, en l’àmbit legislatiu hi ha diverses iniciatives, una de les quals és la directiva del Parlament Europeu del 2019 relativa a la reducció de l’impacte ambiental de certs productes de plàstic, com les tovalloletes.
També hi ha la llei estatal de residus, que busca unes obligacions en origen: assigna als fabricants unes responsabilitats i obliga a marcar que és un producte plàstic i que no pot anar al vàter. Però segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, “cal més i millor marcatge d’aquests productes i que els fabricants es facin responsables de la gestió d’aquest residu, i el primer de tot és la prevenció: la no generació d’aquest residu”.
Pintes antitovalloletes als col·lectors
L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Cicle de l’Aigua, ha instal·lat a tots els col·lectors que s’aboquen al litoral, tant els que desemboquen al port com a les platges, unes pintes que atrapen bona part de les tovalloletes. Es tracta del projecte Ibathwater, que va començar a implementar-se l’any 2017 i permet retenir una bona part dels residus que circulen pel clavegueram.
Com arriben les tovalloletes al mar?
Sovint ens pensem que llençant les tovalloletes humides al vàter desapareixeran per sempre, però no és així: van a parar a les canonades, s’ajunten amb les aigües residuals i acaben a les estacions depuradores. Segons la investigadora de l’Institut de Ciències del Mar, Eve Galimant, “el mar acaba mostrant el que hi llencem a casa nostra a través de les tasses del vàter”. Molts ciutadans llencen les tovalloletes per la tassa del vàter.
- L’engany de les tovalloletes biodegradables
Tot i que moltes marques indiquen que les tovalloletes són “100 % biodegradables”, els experts alerten que tampoc no s’han de llençar per la tassa del vàter, ja que igualment causen afectacions al clavegueram perquè no s’acaben de desfer i això provoca embussos.
- Quan les depuradores estan al límit
Altres motius són quan les depuradores no poden absorbir tota l’aigua residual que li arriba, en un moment en què la xarxa d’aigües residuals està més tensionada. S’activen els sobreeixidors i es deixa anar una part de l’aigua sense filtrar: “És llavors quan també es deixen anar les tovalloletes i d’altres residus cap a les platges”, explica Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB. A més, les depuradores també pateixen la pressió de les tovalloletes, que els provoquen incidències a les plantes.
Els pescadors, els ‘escombriaires’ del mar
A banda de pescar, els pescadors cada vegada es dediquen més a netejar el mar. Quan pesquen amb xarxes obtenen una gran quantitat de residus, sobretot tovalloletes humides i compreses, situació que suposa un maldecap per als pescadors de la Barceloneta, com va explicar el programa ‘bàsics’ en un reportatge. Cada any treuen entre 12 i 14 tones de residus marins, segons la Confraria de Pescadors de Barcelona.
