El parkour és un esport relativament nou, que consisteix a moure’s d’un punt a un altre, superant els obstacles de l’entorn, amb l’únic ajut del nostre cos. Es tracta d’una disciplina física que va néixer a França,creada pel militar i bomber Raymond Belle l’any 1980, i que avui dia està molt lligada a l’entorn urbà, tot i que originàriament es va desenvolupar per superar obstacles a la natura.

Tothom pot aprendre’n les bases

El més important del parkour és la tècnica. Aprendre a caure bé, saltar, escalar i, en definitiva, moure’s per l’entorn de la manera més ràpida i efectiva possible, és una disciplina física que s’ensenya a centres com el barceloní Our Park. Si bé la forma física és important, tothom en pot aprendre.

Algunes d’aquestes tècniques més bàsiques estan a l’abast del neòfit, independentment de la forma física del cos. A través de l’entrenament continuat i la pràctica, les nostres limitacions aniran desapareixent i serem capaços d’assolir tot un ventall de tècniques cada cop més avançades.

“La forma física et limita en el que pots fer, però no a fer l’esport”                                            ”
Josep Olivella, professor de parkour

La popularitat del parkour

Si bé aquest és un esport que es va crear fa 31 anys, no ha estat fins a l’última dècada que ha començat a ser realment conegut. En una primera etapa va estar molt vinculat al seu creador, així que no gaire gent el practicava fora de França. Però això ha anat canviant amb els anys i de mica en mica s’ha popularitzat de manera global.

Cada cop més es fa servir en escenes d’acció al cinema, com per exemple en la trepidant persecució de la primera escena de la pel·lícula ‘Casino Royale’, o com a tècnica de moviment dels protagonistes de videojocs, com és el cas de la famosa saga Assassin’s Creed. La seva popularitat en la cultura urbana, ha conduït a la proliferació de certs mites que són l’antítesi d’aquest esport.

Els mites falsos del parkour

A les xarxes existeixen gran quantitat d’espectaculars vídeos de parkour que semblen improvisats. Però aquest és un dels grans mites de l’esport: en aquesta disciplina no hi ha cabuda per a l’improvisació i cada salt i cada moviment estan estudiats amb antelació, fins al punt que hi trobem gent que pot estar anys preparant un sol salt.

Com ens explica Josep Olivella, del centre d’entrenament Our Park, a primera vista sembla que s’hagi de ser molt valent per practicar l’esport, però la realitat és que això pot jugar a la contra, ja que la filosofia del parkour es basa a acceptar un nivell de risc mínim i conèixer els nostres propis límits.

Classe bàsica per a principinats