El musicòleg Toni Madueño ha rescatat i ha donat vida als instruments esculpits en pedra a la portalada del monestir de Ripoll. Madueño explica que la recuperació dels instruments va més enllà de la música i de la musicologia, i ha estat un viatge en el temps, en la història de Ripoll; un viatge, també, per recuperar les músiques que es van cantar a Ripoll entre els segles X i XIV. La seva tasca s’ha pogut veure a l’exposició “Despertant instruments adormits“, al Centre d’Artesania Catalunya. L’Antonio Baños ha visitat i parlat amb Madueño.
Les fonts de documentació
La major part dels instruments de la portalada de Ripoll s’han perdut amb el pas dels segles i no ens n’ha arribat cap exemplar. A més, avui ja no es fan ni es toquen. Només han arribat als nostres dies alguns elements arqueològics, com ara una clavilla. Per a les reconstruccions, s’han fet servir, com s’ha dit, les imatges de la portalada de Ripoll i d’altres portalades similars, així com les de manuscrits. Però aquests dibuixos, malgrat ser realistes, són romànics i això significa imatges planes. També se n’ha obtingut informació en alguns tractats en què se’n parla, però sempre d’una manera secundària. La reconstrucció dels instruments, doncs, està ben documentada.
Amb ganivet i gúbia
Per ser el més fidel possible a la història, Madueño ha mirat de reproduir els instruments fent servir únicament un ganivet i una gúbia. La diferència entre la tasca de Madueño i la d’un lutier professional és l’objectiu de la feina: els lutiers fan instruments que sonin bé; ell prioritza esbrinar com es tocava l’instrument, en quin context, etc. Però Madueño explica que la seva tasca ha anat més enllà de la reconstrucció i ha mirat d’establir quins instruments es tocaven a Ripoll el 1150.
Els trobadors, els rapers del segle XI
Alguns dels instruments de corda es tocaven amb arc. L’arc va arribar d’Orient abans del segles X. Es fa servir per tenir un fons de música continu perquè una veu hi canti a sobre. Això va donar pas a la polifonia, apareguda en aquell segle.
Madueños assegura que les actuals “baralles de galls” entre rapers ja es feien al segle XI i XII, quan dos trobadors improvisaven un diàleg rimat acompanyat, fins i tot, com ara, de gesticulacions.
Rabec, viola de roda, organistrum…
Un dels instruments recuperats per Madueños és un rabec. A la portalada de Ripoll, el toquen els 24 ancians de l’Apocalipsi. Tot i que ha desaparegut a la major part d’Europa, el rabec s’ha conservat a la tradició de música de pastors.
Un altre dels instruments reconstruits és la viola de roda. En aquest cas, Madueño n’ha fet una de les versions més antiga d’Europa. L’invent de la viola de roda va sorgir per donar resposta a la recent apareguda polifonia.
L’organistrum era un instrument que es tocava entre dues persones. És una mena de guitarra grossa amb una manovella. Mentre un dels músics feia rodar la manovella, l’altre estirava les tecles que activaven les cordes.
Amor, guerra i pornografia
Pel que fa les lletres que es cantaven, Madueño comenta que, d’una banda, hi havia les lletres dels trobadors. Eren cançons cantades en occità i amb temàtiques variades i mundanes, com ara l’amor o la guerra. Però la música profana no es redueix a la dels trobadors. Hi havia la cançó llatina, origen del cant dels trobadors, que no eren més que cançons d’amor cantades en llatí. També n’hi havia d’eròtiques, com les del ‘Cançoneret de Ripoll’, on fins i tot n’hi ha de pornogràfiques.
