Quan parlem d’arqueòlegs a la ficció només un grapadet de noms ens venen al cap. Si es tracta de videojocs, la més coneguda és Lara Croft, de la famosa sèrie de videojocs dels 90 Tomb Raider. Més contemporani és Nathan Drake, el protagonista d’Uncharted. I en l’àmbit del cinema podríem parlar del personatge interpretat per Brendan Fraser a les pel·lícules de ‘La mòmia’. Però tots i cadascú d’ells estan inspirats en el més famós arqueòleg de la ficció, el també cinematogràfic Indiana Jones.
“Això hauria d’estar a un museu ”
Amb l’èxit aclaparador que sempre ha tingut l’intrèpid arqueòleg creat per George Lucas i Steven Spielberg a la platja durant unes vacances a Hawaii, no és d’estranyar que hagin sorgit diverses exposicions sobre les pel·lícules al llarg dels anys. Però ‘Indiana Jones: a la recerca dels tresors perduts’ és una mostra singular, ja que es va crear per ser acollida en museus arqueològics de Catalunya i el País Basc. Un arqueòleg fictici dins d’un museu real? Ja ho va dir el jove Indy (interpretat per River Phoenix) quan buscava la creu de Coronado: “Això hauria d’estar en un museu”.
Què hi ha de real a les pel·lícules?
Aquesta pregunta se la va fer Rubén Molins, un apassionat de les pel·lícules d’Indiana Jones que de petit vivia les aventures del personatge interpretat per Harrison Ford com a pròpies pel fet que els seus pares el portaven sovint d’aventures per tot Europa en un 127 i una tenda canadenca. De l’admiració va passar al col·leccionisme d’objectes i rèpliques d’utilleria feta servir a les pel·lícules
Al 2016, coincidint amb el 35è aniversari de l’estrena d”Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda’, Rubén Molins va proposar una exposició al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC). La idea era explicar què hi ha de real en els objectes que veiem a la pantalla gran des d’un punt de vista arqueològic i, és que aquests films, són més acurats en la seva documentació del que es podria esperar d’una superproducció de Hollywood d’estiu dels anys 80.
Els meus pares eren una miqueta ‘progres’ i anàvem d’aventura en un 127 i una tenda canadenca per tot Europa.
L’Arca de l’Aliança o l’espassa de Carlemany
El centre de l’exposició el conforma una reproducció a mida real de l’Arca de l’Aliança, feta pel taller Grau Alcázar, en què suposadament es van guardar els 10 manaments. Segons ens explica el mateix Rubén Molins, es va dissenyar fidelment. Però, com pot ser això si no s’ha demostrat que l’artefacte hagi existit mai, més enllà de les pàgines de la Bíblia? El que va fer l’equip d’art de la pel·lícula va ser construir una arca basada en les descripcions de les escriptures, fent servir les mateixes mides i detalls. Si bé, segurament, mai no sabrem si aquest contenidor “diví” va existir, en el cas que ho hagués fet seria idèntic al que veiem a les pel·lícules.
Altres detalls que poden passar per alt a l’espectador i que demostra fins a quin punt arriba el detall històric, és l’espasa que el cavaller del Sant Greal a ‘Indiana Jones i l’última croada’; en aquest cas es tracta d’una reproducció exacta de l’espasa de Carlemany.
Gokuraku, la nova casa de l’Indy
L’exposició es va plantejar ja des d’un principi com a itinerant i estava prevista que durés des del 2016 fins al 2021. Durant aquests anys ha anat girant per diversos museus arqueològics com, per exemple, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, el Museu Arqueològic de Banyoles o el Museu de la Noguera. Després de quatre anys voltant, la mostra va acabar uns mesos abans del previst a causa de la pandèmia de la covid-19, però ha trobat un lloc definitiu a Sant Andreu. Es tracta de la Gokuraku, la botiga de còmics, manga i cinema del mateix Rubén Molins que ha adaptat el magatzem per acollir de manera definitiva l’Arca de l’Aliança, l’ídol de la fertilitat, el Sant Greal, el bàcul de Ra i molts altres objectes que es poden visitar de manera gratuïta durant l’horari comercial de l’establiment. Recordant una vegada més les paraules del jove Indy: “Això hauria d’estar en un museu” i la rebotiga de Gokuraku, s’han convertit en un.
