La problemàtica d’accés a l’habitatge no només afecta els joves, sinó que cada vegada més també s’ha convertit en un problema per als jubilats.
La Fundació privada Llars Compartides treballa a la ciutat per oferir pisos compartits a jubilats, afavorir la seva autonomia personal i sensibilitzar la societat sobre aquesta problemàtica. Actualment, a Barcelona gestionen 9 habitatges.
La Gala, que és educadora social de la Fundació, ens explica que l’entitat ofereix dignitat i seguretat a un segment de la població molt vulnerable.
Ells pagaran com a màxim un 30 % de la seva pensió. Perquè els usuaris tenen pensions no contributives baixes; com a màxim de 600 euros al mes. Amb això un lloguer és molt poc accessible a Barcelona. Conec persones que cobren 600 euros i en paguen 400 d’habitació. Algú pot viure amb 200 euros al mes? Aleshores Llars els ofereix dignitat.
Llars compartides
En Francesc té 83 anys i va passar una gran part de la seva vida treballant arreu del món. Ja fa anys que va tornar a la seva ciutat, Barcelona, i es va trobar que amb la pensió baixa que cobrava no podia accedir a un pis de lloguer tot sol. Durant anys va llogar habitacions, però finalment i, gràcies als Serveis Socials, va trobar la Fundació.
En Francesc comparteix un pis de la Fundació amb tres persones més al barri del Turó de la Peira, a Nou Barris. Ell està molt content d’aquest habitatge compartit ja que als últims set anys va llogar, nou habitacions. “És més fàcil i més segur que haver de buscar una habitació i que en qualsevol moment et diguin que facis la maleta ‘perquè vostè no ens agrada…Tots hauríem de tenir la possibilitat de tenir un habitatge digne. Tant important com la salut,com l‘educació és tenir un sostre digne”.
La mateixa dignitat que ha aconseguit l’Enriqueta que també comparteix pis al Turó de la Peira amb en Francesc. Ella que també ha viscut una vida molt intensa i mai no hauria pensat que tindria tants problemes per accedir a un habitatge un cop arribés a la vellesa.
Des que l’Enriqueta viu al seu barri no ha parat de fer activitats i amistats, sobretot amb dones que ha conegut al centre cívic. Per a ella l’opció de compartir és molt bona. “Si som persones grans i ens hem quedat penjades, en comptes d’estar tirades de qualsevol manera aquí estem recollits i, és evident que a les llars és més barat i ens ofereixen molts recursos. Com que convivim diferents persones de la mateixa edat la idea és que ens ajudem els uns als altres”.
Evitar la soledat
Un dels altres objectius de les llars compartides, és evitar la soledat que pateixen una gran majoria de persones grans. La Letícia és treballadora social de la Fundació i fa un seguiment continuat de tots els inquilins.
Els acompanyem i fem un seguiment perquè el nostre objectiu és aconseguir l’autonomia personal, física i mental dels qui viuen als pisos. Sobretot els ajudem en temes de convivència quan arriben inquilins nous”.
L’Ana també és jubilada. Des de fa un temps també comparteix un pis amb altres dues dones al barri del Clot. Per a ella és una manera de viure acompanyada en tot moment. “Jo soc gran i comparteixo experiències amb les companyes de pis. Com que cadascú té la seva habitació, estem juntes a la cuina i el menjador i a la terrassa i després cadascuna va a la seva habitació”.
Tot i que l’Ana té fills, ella no vol ser una càrrega per a ells. “Jo mai no he sentit soledat. A més, els meus fills no em deixen sola el que passa és que jo no vull que ells es facin càrrec de mi quan ells poden seguir estudiant i treballant com vaig fer jo mateixa quan era jove”. Així que amb la seva petita pensió l’Ana gaudeix de llibertat i sobretot de la terrassa del seu pis compartit de la qual assegura estar “enamorada”.
