Lluny d’un tractament biogràfic, ‘La mirada de Gong Li’ es proposa demostrar com l’actriu, estrella del cinema xinès, va anar construint la seva pròpia subjectivitat femenina a partir de l’anàlisi de la seva mirada, gest inconfusible i determinant de les seves interpretacions. En paral·lel, s’estudia la seva categoria d’estrella, intervenint en el procés de les seves produccions i involucrant-se activament en la creació de la seva pròpia imatge simbòlica. L’objectiu últim és demostrar, des dels estudis de la filosofia feminista, que Gong Li s’alça amb una subjectivitat interpretativa autònoma.

L’autora

Fang Qi va néixer a la Xina el 1990. Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, té un Màster en Cinema Contemporani i és llicenciada en Estudis de les Comunicacions Internacionals a la Universitat de Nottingham. Ha publicat articles sobre el cinema xinès, la cultura i la història xinesa, la teoria feminista i la història del cinema en diverses revistes. Al gener del 2019 va presentar la tesi doctoral sobre la figura de l’actriu Gong Li, que ara es publica com a llibre. 

Va decidir centrar el seu estudi en Gong Li per l’enorme influència que ha tingut en l’evolució i formació de les dones xineses. La seva aparició va significar una revolució en la representació de l’erotisme femení a la Xina posterior a la revolució cultural. L’assaig analitza com els seus personatges construeixen, pel·lícula a pel·lícula, un subjecte femení de gran complexitat fixant-se en un dels trets més determinants de l’actriu: la seva mirada, o millor dit, les seves diferents mirades.

El llibre té com a marc teòric el debat feminista que l’autora utilitza de vegades per corroborar els seus plantejaments i, en d’altres, per contradir-los amb la seva aproximació.

Això fa que ‘La mirada de Gong Li’ no sigui, en cap cas, un llibre convencional sobre una actriu. A Fang Qi no li interessa explicar la seva vida, tampoc no vol analitzar la seva filmografia en profunditat; el que busca és fer una investigació sobre la sexualitat subversiva i la subjectivitat de Li, veure com els seus personatges, a través del seu cos, la seva mirada i la seva presència han construït un imaginari femení d’una projecció mundial enorme.


Molt rigorós des del punt de vista acadèmic, amb nombroses notes i referències bibliogràfiques, ‘La mirada de Gong Li’ permet una lectura no ordenada, en ser cada capítol autònom dels altres. Però el millor és que desperta el desig de veure o descobrir les seves pel·lícules, especialment les menys conegudes, les que va fer després de separar-se de Zhang Yimou. Reivindicar la figura d’aquesta excel·lent actriu de bellesa excepcional és una manera de recordar-nos que, al cinema, hi ha molt més que Hollywood o Europa.