Arriba als cinemes el segon llargmetratge de Laura Herrero Garvín, després de formar part de prestigiosos festivals com l’IDFA d’Holanda o el de Sant Sebastià, guanyar el premi del jurat al millor film nacional de L’Alternativa i una menció especial del jurat a Màlaga. A més, ‘La Mami’ ha rebut dues nominacions als Gaudí, al millor documental i al millor muntatge.

L’argument

A l’interior del mític Cabaret Barba Azul de Ciutat de Mèxic, hi ha una habitació que s’ha convertit en l’espai de resguard de les noies que hi treballen: el bany de les dones. Cada nit la Mami, que n’és l’encarregada, els ofereix l’escalf i els consells necessaris per assimilar el desafiament al qual s’exposen al Saló de Ball. Elles ens recordaran que les aliances són essencials quan la societat les jutja i les estigmatitza constantment.

Laura Herrero Garvín

La directora de ‘La Mami’ assegura que la seva feina s’ha centrat en la mirada feminista en aquelles dones que transgredeixen, que lluiten contra la moral imposada i els estigmes socials.

La directora i fotògrafa de cinema documental va estudiar el Màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. Ha realitzat més d’una vintena de curtmetratges en diferents països, entre els quals Mèxic, on ha viscut vuit anys. El seu primer llargmetratge, ‘El remolino’, del 2016, i el curt ‘¿Me vas a gritar?’, del 2018, van ser presentats en certàmens i institucions de tot el món. Ara torna amb un altre estudi sobre la fortalesa femenina.


Un bany de dones per fer comunitat

D’una trobada casual amb la Mami, sorgeix aquest retrat d’una dona severa i taciturna que és alhora confident, consellera i guia espiritual de les anomenades “ficheras”, que es dediquen a ballar amb els clients per una petita quantitat de diners. Ella custodia aquest bany, que també fa la funció de vestidor. És un lloc de distensió i descans però, també, una espècie de confessionari i ella, una figura protectora que les escolta, les aconsella, les acompanya i, inclús, resa per elles.


Per mi aquest bany de dones és com una habitació pròpia de Virginia Woolf, una petita bombolla d’autonomia femenina, com la col·lectivitat feminista en la societat patriarcal… Busco trencar tots els estigmes morals sobre aquestes dones.”
Laura Herrero Garvín, directora de ‘La Mami’

Aquest espai, del qual rarament en sortim, sembla un refugi de comprensió, seguretat i sororitat per aquestes dones que s’enfronten a circumstàncies personals complicades, com en el passat ho va fer la mateixa Mami, o ara la Priscila, que comença a treballar-hi perquè té un fill amb càncer i necessita pagar el seu tractament.

La crítica

‘La Mami’ parla de desigualtats, desesperança i empoderament femení. Malgrat el títol, la Mami no és l’única protagonista, també ho són les treballadores que troben en ella un taula de salvació en aquest aparent infern que sembla la sala de ball. Les converses revelen aspectes sobre les seves vides difícils, mentre que les anades i vingudes ofereixen detalls d’una feina força desconeguda. En definitiva, una visió respectuosa i càlida de la germanor, la valentia i la importància dels vincles i els llaços afectius d’una comunitat femenina.