De música només n’hi ha de dues menes, n’hi ha de bona i de molt bona. Per fugir de la vulgaritat a ‘Jazz it’ comencem amb una cançó de Tom Jobim i Vinicius de Moraes que, sens dubte, és molt bona, ‘Eu sei que vou te amar’, versió de Caetano Veloso.
Seguim amb el saxofonista tenor Ike Quebec, un músic d’orientació clàssica amb una sonoritat molt bonica, però que va tenir una vida curta. Un càncer se’l va emportar amb 44 anys, quan es trobava en el millor moment de la seva carrera.
El govern estatal ha presentat condicions fiscals noves per als artistes. Li hem demanat al Guillem Arnedo, bateria i president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, que ens en faci una valoració i ens expliqui si seran fàcilment aplicables i efectives.
Acabem amb el Mark Egan, un baixista elèctric extraordinari, amb una carrera a títol personal força discreta però intensíssima com a acompanyant i músic d’estudi.
