El trofeu que lliuren a l’equip guanyador de la Copa Amèrica de vela és un dels objectes més preuats de l’esport mundial. La Gerra de les Cent Guinees té 173 anys de vida i moltes històries viscudes. Les curiositats i peculiaritats que l’envolten comencen amb el mateix nom de la competició.
Quan la Copa Amèrica encara no era la Copa Amèrica
El trofeu era propietat del marquès d’Anglesey i va donar-lo a l’Exposició Universal de Londres del 1851 perquè l’aixequés el guanyador d’una prova nàutica que es deia Queens Cup. En aquell moment el trofeu s’anomenava oficialment Copa de les Cent Lliures. En honor de la reina Victòria van organitzar la competició, que constava de 53 milles fent voltes a l’illa de Wight, al sud d’Anglaterra. Era el 22 d’agost del 1851 quan 14 vaixells de l’Armada britànica van enfrontar-se a una goleta dels Estats Units. Quan la reina va preguntar qui havia guanyat van contestar-li: “L’Amèrica”, de Nova York. “I qui ha estat segon?“, va interpel·lar la monarca. I van dir-li: “Your Majesty, there is no second”, “Majestat, no hi ha segon”. La frase ha marcat la història de la competició. Només compta el primer classificat. A les 20.37 h d’aquell dia va canviar el futur de la vela mundial.
Els americans volien fondre el trofeu
Quan l’equip americà va arribar al New York Yatch Club amb el trofeu, van pensar que perquè tota la tripulació en tingués un record la fondrien i en farien medalles commemoratives. Finalment van canviar d’opinió i van decidir crear una competició que van anomenar Copa Amèrica, en honor del vaixell que havia batut els millors britànics. Els estatunidencs van adoptar el nom de l’antiga moneda comercial britànica, la guinea, per comptes del nom oficial. L’errada ha quedat per sempre més i el trofeu es coneix com la Gerra de les Cent Guinees. És un aiguamans de plata de llei decorat amb escuts i ornaments en forma d’espiral, molt barroc tot plegat.
La mida, el pes i el preu de l’Auld Mug
Els seguidors de la Copa Amèrica sempre han nomenat el trofeu Auld Mug, “copa vella”, “tassa vella” o “gerra vella”. Al llarg del temps han variat l’alçària i el pes. La que van fer els joiers londinencs l’any 1848 i que van lliurar l’any 1851 feia 68 cm d’alçària, mentre que ara en fa 110 cm. La raó és que durant 36 edicions de la prova han anat afegint pedestals a la base. Hi escriuen els noms dels guanyadors de cada regata final i el temps de distància aconseguit amb l’adversari en cada curs. Pel que fa al pes, evidentment també ha variat. La de fa dos segles pesava 3,8 kg mentre que ara en pesa 14. Per fer-nos-en una idea, la copa del món de futbol té una alçària de 37 cm i un pes de 6 kg, cinc dels quals són d’or. L’Auld Mug no està a la venda però sí que està assegurada amb 285.000 euros. La copa original costava 100 guinees, unes 105 lliures de l’època, que ara serien 124 euros.
Sempre custodiada, però…
El trofeu de la Copa Amèrica sempre està vigilat, ningú no pot tocar-lo fora de la cerimònia de lliurament si no porta guants i sempre viatja en primera classe. Ocupa dos seients perquè va dins d’un gran bagul que està fet a prova de bales. Però tot i els intents per tenir-ne la màxima cura, no ha pogut mantenir-se al marge d’actes vandàlics. L’any 1996 els neozelandesos celebraven que havien guanyat l’edició del 1995 i tenien la gerra dins d’una vitrina del club nàutic d’Auckland. Un jove maori que es deia Benjamin Nathan va trencar la vitrina i va clavar 50 cops de martell al trofeu. El noi ho considerava un símbol de l’imperialisme blanc, va ser jutjat i va passar-se un any a la presó. La reconstrucció del trofeu va durar tres mesos i van fer-ho a la mateixa joieria que havia construït l’original, Messrs R&S Garrard & Company, al carrer de Panton, a Londres.
Encara no és a Barcelona
L’Auld Mug ara mateix està exposada al Royal New Zealand Yatch Squadron d’Auckland i quan comenci la 37a edició vindrà a Barcelona. De fet ja ha visitat la ciutat. Va ser el 29 de març del 2022, quan el director general de la Copa Amèrica, Grant Dalton, va signar l’acord conforme la ciutat seria la seu de la 37a edició entre el 22 d’agost i el 21 d’octubre del 2024. La foto de Dalton amb l’aleshores alcaldessa, Ada Colau, i amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la presidia el trofeu original.
I un parell de curiositats més
I acabem amb un parell de les múltiples curiositats que envolten la Gerra de les Cent Guinees. El trofeu no se’l queda cap equip en propietat. El trofeu de la Lliga espanyola de futbol, per exemple, se’l queden els equips que la guanyen tres temporades seguides o cinc d’alternes. A la Copa Amèrica això no passa: hi ha un únic exemplar original i passa de mans a mans. I la darrera peculiaritat és que quan els guanyadors celebren la victòria beuen xampany però no la poden omplir totalment, només hi ha un forat al bec del trofeu.
