Com si es tractés de les làmines que els clubs nàutics fan servir per donar els seus cursets bàsics de vela, des de l’‘Horitzó Copa Amèrica’ us volem ensenyar els conceptes bàsics per aprendre a navegar perquè pugueu entendre i fins i tot seguir millor les regates de la competició, que començaran el 22 d’agost a Barcelona.
Les parts bàsiques del veler
D’entrada ens hem de familiaritzar amb l’embarcació i per això, tot seguit, veurem les parts principals d’un veler. Per començar ens fixem en els motors, que en aquest cas són les veles. La principal, la vela major, està subjectada al vaixell pel pal vertical i després per la botavara, més o menys horitzontal i que ens permetrà moure la vela. La segona vela, el floc, està subjectada a la proa, la part del davant de l’embarcació, i ens permetrà obtenir més potència.
Dirigim l’atenció ara a les parts que permetran al veler seguir el seu rumb. La primera, situada just a sota del casc, l’orsa, una mena d’aleta ventral, responsable de l’estabilitat de l’embarcació i que evita que vagi a la deriva.
Finalment, el timó, la peça que ens servirà principalment per maniobrar l’embarcació.
Situant-nos respecte al veler
Si observem l’embarcació zenitalment veurem com està orientada. La part del davant de l’embarcació és la proa i la part del darrere, la popa. Si mirem sempre a proa, la dreta de l’embarcació és estribord i l’esquerra, babord. Això, independentment del punt de vista del navegant, és a dir, encara que nosaltres canviem de posició dins del veler, estribord i babord sempre seran en la mateixa posició respecte a la proa.
Els rumbs
Aquest és un punt cabdal per entendre com es navega respecte al vent que faci. Si partim de la base que tenim davant de l’embarcació un vent de nord a sud, és a dir, una tramuntana de manual, si el veler es troba amb la proa just davant del vent l’embarcació no es mou, es queda parada, emproada. Les veles en aquest punt flamegen, és a dir, es mouen com una vela, molt fluixes, i per tant no estan treballant.
Per sortir d’aquesta situació, que no és un rumb per si mateix, hem de moure l’embarcació uns 45 graus per tenir un rumb de cenyida, amb unes veles que es comencen a inflar però que han d’estar ben tibades, ben cenyides, per aprofitar millor el vent.
Ens movem 45 graus més, 90 en total. Aquí ens trobem en un rumb de través i les veles ja es poden obrir i afluixar una mica, és a dir, més amollades, perquè estan treballant millor.
Hi afegim 45 graus més, 135, per arribar a un rumb llarg. Aquí la cosa es posa més interessant: el veler comença a agafar més velocitat i les veles estan més obertes per treure el màxim rendiment al vent.
Arribem als 180 graus, rumb d’empopada, i aquí les veles estan completament obertes. La major i el floc poden fer el que es coneix com les orelles de burro i, depenent de l’embarcació, optimitzen el vent.
El projecte Viu la vela
Un equip de l”Horitzó Copa Amèrica’ ha navegat a les instal·lacions del BISC, el Barcelona International Sailing Center. Es tracta d’un centre d’alt rendiment per als nostres navegants i qui sap si d’aquí en sortirà algun futur guanyador de la Copa Amèrica. El veler, un model Ludic, forma part del projecte Viu la vela, que, impulsat per la celebració de la Copa Amèrica, ha permès que més de 18.000 nens de Barcelona hagin fet un curset de vela i s’hagi despertat alguna vocació entre els més menuts.
