L’edifici situat al número 23 de la plaça de la Llana on s’estan fent obres per convertir-lo en pisos socials, s’hi han pogut recuperar elements arqueològics de diverses èpoques: des dels seus orígens medievals, al segle XIV fins al segle XIX, quan s’hi va ubicar l’obrador d’una fàbrica de xocolata. Aquesta investigació ha permès “ampliar molt el coneixement que tenim sobre la història de Barcelona“, ha explicat Marta Lucas, la directora de la intervenció arqueològica.

La recerca s’ha pogut fer gràcies al fet que s’han trobat vestigis fossilitzats i això ha permès fer arqueologia vertical: “Hem pogut veure portes, arcs, finestres d’èpoques anteriors i com s’ha anat estructurant i remodelant l’edifici”, explica Lucas. Així, també s’ha pogut fer un escàner de la volumetria de l’edifici.

Palauet medieval i hostal

La finca actual data del segle XIX però s’hi han trobat restes de murs amb arcs i portes que els arqueòlegs atribueixen a un gran casal medieval del segle XIV, un palauet. Els documents apunten que al segle XV l’edifici es va convertir en l’hostal de Sant Pere, que va deixar de funcionar com a tal al segle XVI. Llavors s’hi va fer una gran reforma per adequar-lo als estils i les modes de l’època.

Casa senyorial del s. XIV Font: Global Geomàtica

Una gran reforma al s. XIX

Ja al segle XVIII l’antic casal medieval es va dividir en tres propietats diferenciades, una de les quals és la que correspon actualment al número 23 de la plaça de la Llana. També es va incrementar el nombre de plantes de l’edifici i s’hi va construir un soterrani. Els arqueòlegs han localitzat a l’edifici set tenalles de ceràmica d’aquesta època. Ara hauran de fer anàlisis bioarqueològiques de les restes que s’hi han trobat per determinar què contenien.

Després d’unes altres obres, ja a principis del segle XIX, l’edifici va convertir-se en l’obrador de la xocolateria Clemente Guardia. De fet, un dels elements que s’ha pogut recuperar són les plaques de plom que s’haurien fet servir per fer les etiquetes de la xocolata.

De fet, Marta Lucas, directora de la intervenció arqueològica, explica que va ser gràcies a les troballes que es van fer durant l’estudi arqueològic que posteriorment es va localitzar documentació sobre la xocolateria, com un almanac de l’Exposició Universal de 1888 en què apareix la fàbrica referenciada a l’adreça de la plaça de la Llana, 23.

Nou equipament a finals d’any

Ara, es continua treballant en l’excavació arqueològica del subsol per acabar de documentar l’evolució que ha viscut l’edifici en les diferents èpoques. Paral·lelament a la recerca arqueològica s’ha pogut seguir amb la construcció del nou equipament que es preveu que estigui acabat a finals d’any i que tingui quatre pisos socials i dos despatxos.