Els terrenys on avui trobem la Universitat Abat Oliba i la torre de Bellesguard, fa sis segles eren una sola propietat i pertanyien al rei Martí l'Humà. Aquí va ser on es va casar amb la seva segona esposa, Margarida de Prades. EMILI BORONAT, professor de la Universitat Abat Oliba - CEU "Va ser el rei Martí que va voler batejar aquest espai, aquesta nova residència reial amb el nom de Bellesguard, un lloc on s'està molt bé." De la residència reial no en queda pràcticament res, però a la Universitat Abat Oliba hi trobem una altra joia: la capella que l'arquitecte Bernardí Martorell va construir el 1926 per al convent de les monges oblates que hi havia des de 1895. EMILI BORONAT, professor de la Universitat Abat Oliba - CEU "Estem en l'època en què conviuen per una banda la tendència neogòtica en l'arquitectura religiosa i, per altra banda, aquesta embranzida forta que va tenir el Modernisme a tot Europa i que, en el cas concret de Catalunya, aquest Modernisme s'inspira molt en els elements de l'arquitectura tradicional, per exemple, l'ús del totxo vist, l'obra vista, la combinació de la pedra i el totxo, la creació de figures i motius ornamentals combinant totxos i elements decorats amb pintures, per exemple." Quan la Universitat Abat Oliba va traslladar-se aquí el 1996, va rehabilitar la capella. Ara, a part de ser un lloc de culte, també és l'aula magna de la universitat. Tot un tresor que pocs barcelonins coneixen ple d'elements mudèjars, modernistes i de l'arquitectura tradicional catalana.
La Universitat Abat Oliba ocupa un espai que antigament va tenir molta importància en la història de Barcelona i Catalunya. Va ser la residència reial de Martí l’Humà. El 1926 Bernardí Martorell, deixeble i amic de Gaudí, va construir-hi la capella que avui els estudiants utilitzen com a aula magna. Un lloc que es mereix una visita juntament el monestir de Santa Margarida de Valldonzella, que hi ha molt a prop, fet pel mateix arquitecte.
