Tot i ser el primer edifici que va canviar la silueta del Tibidabo, molts barcelonins ni s'hi han fixat. La Torre de les Aigües del Tibidabo es va construir el 1905 i en aquell moment va significar molt més que un edifici. SÒNIA HERNÁNDEZ, directora del Museu Agbar de les Aigües "Es va establir com una mena de menhir, a dalt de la ciutat, com un símbol una mica del progrés, és a dir, això és un edifici que es va voler fer vistós i no fet de qualsevol manera perquè es veiés des de baix a la ciutat agafant aquesta simbologia i aquest emblema d'una ciutat que progressa i que l'aigua a partir d'aquest moment pot arribar a qualsevol punt de la ciutat." El dipòsit de l'interior té 100 metres cúbics i encara està en funcionament. S'hi pot accedir amb el que va ser un dels primers ascensors elèctrics d'Espanya, de 14 places i en forma de ronyó. El doctor Andreu va impulsar-ne la construcció. SÒNIA HERNÁNDEZ, directora del Museu Agbar de les Aigües "El doctor Andreu crea la Societat Anònima del Tibidabo per fer la colònia del Tibidabo i urbanitzar tota aquesta zona. En aquell moment aquí dalt no es podia abastir d'aigua i per a la construcció de tota aquesta urbanització fa un acord amb la Societat General d'Aigües de Barcelona, que avui dia és Aigües de Barcelona, per a la construcció d'aquest dipòsit. Aigües de Barcelona el que fa és encarregar-ho amb un arquitecte, que és Amargós i Samaranch." La torre, d'estil modernista, va guanyar el premi d'arquitectura de la ciutat de Barcelona de 1905. 42 metres de maó vist i pedra natural que van fer possible la urbanització del cim de la muntanya.

El temple expiatori del Sagrat Cor d’Enric Sagnier, just a sobre de la cripta, es va començar a construir el 1902, però no es va acabar fins a l’any 1961. Uns anys abans el cim ja estava coronat per la torre, d’estil modernista, que disposa d’un dipòsit de l’interior de 100 metres cúbics que encara està en funcionament.