Tot i ser el primer edifici que va canviar la silueta del Tibidabo, molts barcelonins ni s'hi han fixat. La Torre de les Aigües del Tibidabo es va construir el 1905 i en aquell moment va significar molt més que un edifici. SÒNIA HERNÁNDEZ, directora del Museu Agbar de les Aigües "Es va establir com una mena de menhir, a dalt de la ciutat, com un símbol una mica del progrés, és a dir, això és un edifici que es va voler fer vistós i no fet de qualsevol manera perquè es veiés des de baix a la ciutat agafant aquesta simbologia i aquest emblema d'una ciutat que progressa i que l'aigua a partir d'aquest moment pot arribar a qualsevol punt de la ciutat." El dipòsit de l'interior té 100 metres cúbics i encara està en funcionament. S'hi pot accedir amb el que va ser un dels primers ascensors elèctrics d'Espanya, de 14 places i en forma de ronyó. El doctor Andreu va impulsar-ne la construcció. SÒNIA HERNÁNDEZ, directora del Museu Agbar de les Aigües "El doctor Andreu crea la Societat Anònima del Tibidabo per fer la colònia del Tibidabo i urbanitzar tota aquesta zona. En aquell moment aquí dalt no es podia abastir d'aigua i per a la construcció de tota aquesta urbanització fa un acord amb la Societat General d'Aigües de Barcelona, que avui dia és Aigües de Barcelona, per a la construcció d'aquest dipòsit. Aigües de Barcelona el que fa és encarregar-ho amb un arquitecte, que és Amargós i Samaranch." La torre, d'estil modernista, va guanyar el premi d'arquitectura de la ciutat de Barcelona de 1905. 42 metres de maó vist i pedra natural que van fer possible la urbanització del cim de la muntanya.

El temple expiatori del Sagrat Cor d’Enric Sagnier, just a sobre de la cripta, es va començar a construir el 1902, però no es va acabar fins a l’any 1961. Uns anys abans el cim ja estava coronat per la torre, d’estil modernista, que disposa d’un dipòsit de l’interior de 100 metres cúbics que encara està en funcionament.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a