CUSTODIA MORENO, exbarraquista “Tot i que ho vam passar molt malament, vam ser molt feliços perquè hi havia una solidaritat... ho compartíem tot i això és el que, a vegades, s’enyora.” Després de la Guerra Civil, famílies d’arreu es van establir en barris de barraques a Barcelona buscant una segona oportunitat. “Els que érem aquí, la majoria érem dels que havíem perdut la guerra i que vam vindre de la nostra terra perquè allà no teníem feina.” A Can Baró, els barraquistes es van establir a l’entorn de la plaça de Raimon Casellas actual, a partir de l’any 42. “No teníem aigua, no teníem llum, els carrers estaven per asfaltar i les barraques ens les fèiem amb fustes.” Per això van començar a reivindicar millores. La primera manifestació es va fer per reclamar uns contenidors. “Teníem molt clar que volíem uns habitatges en condicions i que no ens en volíem anar del barri i per això vam aconseguir això.” Això són els habitatges que es van construir per allotjar els barraquistes el 84. “Si us fixeu totes les entrades als habitatges no estan com en una escala convencional, sinó que s’entra directament.” I és que van voler mantenir l’essència de les barraques. Un altre aspecte que han mantingut és la figura del Crist que els van regalar des del Cottolengo del Pare Alegre perquè els protegís en aquells primers anys. “Li tenim molta estima, era el monument que teníem aquí. Tots ens fèiem fotos davant del Crist del Sagrat Cor i és una imatge que hem mantingut.”
Els barraquistes es van començar a establir a l’entorn de la zona del Carmel i el Turó de la Rovira a la dècada dels 40. La majoria formaven part de famílies republicanes vingudes d’arreu després de la Guerra Civil. Un dels indrets de la ciutat de Barcelona on més bé es pot entendre com eren aquests nuclis de barraques és la plaça de Raimon Caselles, al barri de Can Baró.
Quan, després d’anys de reivindicacions, l’Ajuntament va reallotjar els barraquistes, ho va fer en uns pisos de nova construcció al mateix punt on havia les barraques i mantenint algunes de les característiques com la configuració de l’espai i l’accés a tots els habitatges des de l’exterior. Per això encara s’intueix quin era l’aspecte anterior.
La vida a les barraques era dura. Als primers anys no hi havia ni aigua ni llum. Quan plovia entrava aigua a les cases, quan feia vent es podia despendre alguna part del sostre o de les construccions, que majoritàriament eren de fusta. Tampoc no es recollien les escombraries i, precisament, una de les primeres manifestacions dels barraquistes va ser per reclamar uns contenidors. Per posar-hi remei, des d’una entitat religiosa propera, el Cottolengo del Pare Alegre, els van regalar la figura d’un Crist del Sagrat Cor perquè els protegís. Més de mig segle després, els veïns l’han conservat i el tornaran a instal·lar al centre de la plaça quan acabin les obres de reforma que s’hi estan duent a terme.
