L’escola es va assabentar que tenia una joia quan ara fa dos anys i escaig va encarregar la restauració de l’instrument. El va construir el francès Aristide Cavaillé-Coll, considerat un dels orgueners més importants del segle XIX. XAVIER ANDREU, professor de biologia “En aquella època seria, per posar una comparació, no? L’Stradivarius dels orgues del Romanticisme. És un senyor que va fer molts orgues, i que aquest és l’únic que coneguem en aquí que hi ha d’aquest constructor.” Un constructor excepcional per a un orgue excepcional. El Josep Maria , que treballa a l’escola, s’ha ofert a ensenyar-nos com sona. Tot i la limitació de registres que té per la mida, en destaca la qualitat del so. JOSEP MARIA CABA VELA, treballador de l’escola “Sona molt bé, però no només per la caixa, sinó pel lloc on és, o sigui, l’acústica de l’església també el fa que soni més potser que en un altre lloc.” La capella és una altra de les joies de l’escola, obra d’Enric Sagnier, però d’estètica més austera després de ser restaurada un cop va acabar la Guerra Civil.
El constructor de l’orgue del Sagrat Cor Diputació era un matemàtic de Montpeller, Aristide Cavaillé-Coll, fill d’una nissaga d’orgueners. El 1830 va inventar un instrument de la família dels orgues i el 1833 la família es va instal·lar a París a petició del músic Rossini, que li va demanar la construcció d’un petit orgue per a una òpera. En aquell període va guanyar el concurs per construir el gran orgue de l’abadia reial de Saint-Denis.
Segurament li van encarregar a ell perquè l’ordre que va construir l’escola era d’origen francès. La rellevància de l’instrument, però, va quedar oblidada fins que el mestre orguener Albert Blancafort va veure la signatura del constructor en el teclat.
Ara l’escola està estudiant la possibilitat que en un futur es puguin oferir concerts d’orgue oberts al públic.
