Són les primeres imatges animades de la via Laietana, l'any 1929, en obres arran de l'Exposició Universal. L'artèria, però, ja era una realitat des de 1913. Un segle després continua sent un dels punts més simbòlics i, sobretot, transitats de Barcelona. El Pla Cerdà ja la projectava des de 1859, però no va ser fins a principis del segle XX que se'n va aconseguir el finançament necessari. Amb la reforma es volia sanejar el nucli antic de la ciutat, sense enllumenat, clavegueram ni paviment. Però el projecte va generar tota mena de controvèrsies, ja que es van expropiar més de 2.000 habitatges. La construcció de la Via Laietana també va ser una declaració d'intencions per donar imatge de gran ciutat. Va ser el moment en què es van començar a alçar edificis, molts dels quals inspirats en grans ciutats com Chicago. DANI CORTIJO, historiador "Es volia fer una via moderna i enderrocar cases medievals i es comencen a fer edificis alts, alguns de modernistes. Entre els quals els de Francesc Cambó, que ara té una estàtua. Va venir-hi a viure alta societat." A banda d'un projecte urbanístic, la via Laietana ha esdevingut també un punt neuràlgic de la vida a la ciutat. Al llarg d'aquest segle, ha estat escenari de tota mena de protestes. Una de les més recordades va ser el desallotjament del cinema Princesa, l'any 1996, que va acabar amb una batalla campal. DANI CORTIJO, historiador "Militarment es pot controlar aquesta zona. Tota les manifestacions han passat per aquí i els permisos de la policia els donen aquí perquè és un lloc controlable. De fet, una de les accelerades en la construcció va ser el 1909 després de la setmana tràgica." Més recent queda la vaga del 14 de novembre de 2012. En aquest cas, els manifestants van cremar una furgoneta davant mateix de la Prefectura Superior de policia, una comissaria amb un passat gris a causa de les tortures que s'hi van practicar durant el franquisme.
La construcció de la via Laietana va comportar l’afectació de més de 2.000 edificis i la desaparició dels antics carrers que hi havia. L’obertura de l’avinguda ja estava projectada per Ildefons Cerdà el 1859 com a “via A”, la que havia de connectar la part baixa de l’Eixample amb el port. Però no va ser fins a 1901 amb l’entrada de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament que l’operació es va començar a impulsar. Tot i les crítiques que va suscitar en el seu temps -es tractava d’una operació d’enderroc de gran envergadura que va arribar a afectar prop de 10.000 veïns-, la nova avinguda millorava les condicions de salubritat dels foscos carrers de la Barcelona vella.
L’obra es va executar quan Josep Puig i Cadafalch era el regidor d’Urbanisme de la casa gran i va venir impulsada en bona part per la burgesia que demanava una gran avinguda de negocis inspirada en el racionalisme de l’escola de Chicago. L’obertura de la via Laietana va permetre deixar al descobert el perímetre de la muralla romana al seu pas per la plaça de Berenguer el Gran. Uns pocs edificis actuals són anteriors a l’obertura de la via Laietana, com la Casa dels Velers, del segle XVIII, o la Prefectura Superior de Policia. D’ltres, com la Casa Padellàs, van ser traslladats pedra a pedra fins a la seva nova ubicació, a la plaça del Rei.
Segons l’historiador barceloní Dani Cortijo, la pretensió era la de fer una avinguda moderna on es van traslladar membres de l’alta societat barcelonina, entre ells Francesc Cambó, que té un bust a la part alta de l’avinguda. Cortijo també hi atribueix una funció de controlar “militarment” la zona. Diu que totes les manifestacions passen per aquí i els permisos es donen perquè és un lloc controlable: “De fet, una de les accelerades en la construcció va ser el 1909 després de la setmana tràgica”, diu. Un altre avantatge de l’obertura de la via Laietana van ser les obres de construcció del Gran Metro, que va iniciar el servei el 1926.
