Sarrià va ser un punt calent en la lluita guerrillera de la postguerra per la seva proximitat a la muntanya. La Riera Blanca, avui l'avinguda de J.V. Foix, era un lloc d'accés discret a la ciutat que connectava amb el barri de la Torrassa de l'Hospitalet, on els maquis tenien suport. JORDI BIGUES, periodista “Per això s'amagaven armes a Can Caralleu, per això es van fer accions espectaculars a Pedralbes com l'assalt al ‘meublé’, i per això van haver-hi una activitat guerrillera discreta, però que tenia el suport d'algunes famílies del barri de Sarrià.” De fet, investigant als arxius militars Jordi Bigues ha corroborat que al carrer de l'Hort de la Vila, és on va néixer el 1917 el maqui Carles Vidal, i que el jove guerriller Felicià Perpiñan, “Fèlix”, va ser detingut a Sarrià de Munt. Bigues també ha revelat que el guerriller anarquista Wences no va ser assassinat al barri. JORDI BIGUES, periodista “Vam comprovar que no era veritat, que havia estat assassinat a Sant Andreu el 9 de gener de 1950. Però vam saber que havia ferit precisament al Vicente Juan Creix en el tiroteig.” Durant els anys 60 el comissari Creix i el seu germà podrien haver sigut l'objectiu d'un segrest. JORDI BIGUES, periodista “Aquí precisament, al carrer Major de Sarrià número 83 vivia en Vicente Juan Creix, i ell i el seu germà Antonio Juan Creix eren els dirigents de la lluita contra les guerrilles, i el dia de Reis el passaven junts.” El guerriller Quico Sabaté pretenia segrestar-los aquí, emportar-se els ostatges i creuar el passatge de Mallofré per amagar-los, es pensa, a la torre on ara hi ha la Creu Blanca. El pla mai no es va dur a terme perquè Sabaté va ser abatut per la Guàrdia Civil. Aquests són alguns dels fets rellevants de la lluita guerrillera antifranquista a Sarrià.
Sarrià va ser una zona estratègica en la lluita guerrillera de la postguerra per la seva proximitat a la muntanya. “Per això s’amagaven armes a Can Caralleu, per això es van fer accions espectaculars a Pedralbes com l’assalt al “meublé”, i per això va haver-hi una activitat guerrillera discreta, però que tenia el suport d’algunes famílies del Sarrià.”, explica el periodista Jordi Bigues.
Un punt calent del barri el trobem al que ara és l’avinguda J.V.Foix, aleshores la Riera Blanca, que connectava amb el barri de la Torrassa de l’Hospitalet, on els maquis hi tenien suport. “Prop de l’edifici on ara hi ha la clínica Creu Blanca hi havia un pou i una caseta que el guerriller Quico Sabaté feia servir per canviar-se de roba i vestir-se de carrer. Tenia una petita base d’accés a la ciutat”, detalla Bigues.
En aquella casa, també coneguda aleshores com Torre de la finca San Isidoro, es pensa que el mateix Quico Sabaté i la seva guerrilla, amb el suport del masover que cuidava la finca i la seva filla, pretenien amagar dos ostatges de renom: els germans Vicente i Antonio Juan Creix, caps de la brigada politicosocial franquista. Però Sabaté no va poder dur a terme el pla perquè va ser abatut per la Guàrdia Civil a Sant Celoni.
Jordi Bigues també ha comprovat que el guerriller Wenceslao Jiménez, “Wences”, no va morir a Sarrià, sinó a Sant Andreu, el gener de 1950, “i que en el tiroteig va ferir precisament Vicente Juan Creix”, puntualitza Bigues. “Recuperar, la memòria i aquests fets té un cert valor sobretot perquè fins ara tota la informació que hi havia era imprecisa i boirosa”.
