Torre Llobeta deu el nom a la família Llobet o Llobera, una de les famílies que han passat pel casalot. Es va construir a finals del segle XV com a residència senyorial. Al segle passat es va reformar, com ho demostra la diversitat de finestres. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Aquests elements no són originals, sinó que provenen de cases medievals i que van ser enderrocades a finals del segle XIX i principis del XX per obrir nous vials a Barcelona com va ser el cas de l’obertura de la via Laietana.” La Torre Llobeta ha viscuts moltes disputes successòries, i ha viscut èpoques d’estiueig i altres d’agrícoles, dedicades a la vinya. Amb el temps, es van vendre terrenys per construir-hi el tramvia d’Horta i nous habitatges. Durant la Guerra Civil va ser la seu de revolucionaris i brigadistes internacionals, tot i que i després es va abandonar. A poc a poc el barri va créixer i els veïns van reivindicar la torre, sobretot quan als 60 l’escola es va quedar petita. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Un dels plans que es volia exectutar era la seva ampliació a costa de l’enderrocament de la masia. S’hi van oposar els veïns i al final se’n van sortir. El que es va fer és pujar un pis més l’escola.” La masia s'anava deteriorant i l’associació de veïns la va ocupar per reivindicar la seva restauració. Finalment, es va convertir en un centre cívic l’any 1983.
La Torre Llobeta va ser construïda a finals del segle XV com a casalot senyorial, tot i que posteriorment va ser utilitzada com a masia. S’especula que el nom de Torre Llobeta prové de les famílies Llobera o Llobet. També es coneix amb els noms de Can Basté de les Parets, Can Sagarriga i Mas Montaner. Es tracta d’un edifici de planta quadrada, pati interior i elements gòtics, que provenen, de fet, d’edificacions medievals enderrocades a principis del segle XX durant l’obertura de la via Laietana.
Se sap que va fer la funció de masia agrícola per la família Sapila i després, el 1721, per la família Sagarriga. En els dos casos hi va haver plets successoris i la casa va viure èpoques de cert ostracisme. A mitjan segle XIX es comença a vendre parcel·les destinades a construir-hi torres d’estiueig. Poc després canvia de propietaris i es transforma en un punt de trobada de la burgesia catalana. Per allà hi passa, per exemple, el poeta Joan Maragall, a qui el 1915 se li dedica el passeig que passa per davant de la masia.
Als anys 20, els propietaris venen gairebé la meitat de la finca al projecte del tramvia d’Horta i a l’exèrcit. A la Guerra Civil la masia va ser la seu del comitè revolucionari del barri i va acollir membres de les Brigades Internacionals. I a partir d’aquí queda abandonada. Al seu entorn creix el barri de Torre Llobeta, entre 1952 i 1955. L’associació de veïns inicia la reivindicació de la conservació de la masia i que fos un espai per al barri. Fet que aconsegueix l’any 1983, quan es converteix en centre cívic.
