Va començar a pedalar molt tard. Tenia 17 anys i no era gens conscient de les seves possibilitats. "Anava amb una bicicleta que era un trasto i van passar dos corredors i em vaig posar a rodar. I quan van arribar a dalt va venir un dels corredors i em va dir: 'si no fumessis marxaries molt bé' i em va deixar desencaixat perquè no sabia res de bicicletes." Quan recorda la seva primer cursa com a professional encara s'emociona. FRANCESC BARBERÀ, exciclista "Jo vaig fer el tercer de la general a la primera carrera i quan hi penso ara em vénen ganes de plorar. Això era de l'equip de l'Espanyol, i encara ho guardo perquè és un record. Això era del xandall que duia." Quan va deixar el servei militar ja era massa tard per continuar la carrera esportiva. FRANCESC BARBERÀ, exciclista "Vaig tenir mala sort amb Franco, no em van deixar anar al campionat d'Espanya perquè fins que no em llicenciés no hi havia res a fer." Mai no ha deixat d'anar en bicicleta i ara als 82 anys ha trobat una altra manera de gaudir de la seva passió. Fa poc va conèixer l'Erik, que es dedica a restaurar bicicletes antigues, i formen un tàndem perfecte. ERIK STASNI, restaurador de bicicletes "Yo sé algo de bicicletes, pero él tiene un experiencia que no se encuentra en los libros entonces cada día aprendo algo nuevo." El Francesc creu que hauria pogut arribar lluny si hagués tingut l'oportunitat de competir més, però ara esta satisfet perquè està complint un altre somni. FRANCESC BARBERÀ, exciclista "Jo no vull morir-me sense expressar el que jo sé a algú altre."
