Aquests són els pavellons d’entrada al Parc Güell. Daten de 1903 i són una de les primeres construccions d’aquest espai, juntament amb l’escalinata o els viaductes. Ara, són una llibreria i un museu, però havien estat la consergeria i la residència del porter. Durant 40 anys hi va viure la família del Gabriel. GABRIEL PICART, veí “Era el pati de casa meva, ara tenim unes portes de ferro que no són les originals, abans les portes eren de fusta. Jo jugava a gronxar-me a les portes de fusta, obrint i tancant el parc, imagina’t un crio obrint i tancant el parc, el que és el monument més visitat d’Europa en aquests moments.” El parc ha passat per etapes ben diferents en més de 100 anys d’història. La idea inicial era la construcció d’una urbanització en mans de l’arquitecte Gaudí, però no va tenir acceptació i finalment va quedar inacabada. El 1914 les obres es van abandonar i el parc es va convertir en un jardí privat, que el propietari Güell cedia per a actes públics. D’aquesta manera, el parc va anar passant en mans dels barcelonins. Amb la mort de Güell, els hereus van vendre el parc a l’Ajuntament. GABRIEL PICART, veí “Aquí abans la gent venia a fer el vermut, a passejar, els nanos venien a jugar. Jo he jugat a pilota, he jugat aquí a l’entrada principal. Era un parc per a la gent del barri, hi havia gent a Barcelona que no coneixia l’existència del Parc Güell, ni sabien on era, el boom del Parc Güell comença amb les Olimpíades, l’any 92.” El parc ha passat a formar part de les guies turístiques i a ser un pol d’atracció pels visitants de la ciutat. Al barri de la Salut, però, encara hi ha qui recorda l’espai d’abans, amb un punt de nostàlgia. GABRIEL PICART, veí “Gaudí va dissenyar com una espècie d’Arcàdia a la terra, vull dir, com un paradís a la terra i per mi ho ha estat, ho ha estat per molta gent que ha viscut al parc en els seus temps, i és l’oposat al que tenim avui en dia.”

Amb més de 100 anys d’història el Parc Güell és una de les obres més conegudes de Gaudí. Va ser a la mort de Güell l’any 1918 quan els hereus van oferir el parc a l’Ajuntament, que el va comprar. Va ser l’any 1926 quan es va obrir com a parc municipal. La casa de la família Güell es va habilitar com a escola pública, amb el nom de Baldiri Reixac, i una zona es va destinar a viver de flors. La casa de Gaudí es va convertir en la Casa Museu Gaudí el 1963.

D’aquesta manera el Parc Güell es va convertir en un parc públic per als barcelonins i a poc a poc per als visitants. Amb les Olimpíades de 1992 aquest espai va esdevenir un focus d’atracció turístic molt important de la ciutat. Des de l’any 1984 és Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.