És el barri més alt de Barcelona i, probablement, un dels més desconeguts, tot i estar just al costat del parc d’atraccions del Tibidabo. El conformen només tres carrers envoltats de natura i d’atraccions de fira. ELIO COSTANZO, veí de la Colònia del Tibidabo “Es como una cosa de cuentos, que cuando lo contamos a los amigos nadie se lo cree. Estás viviendo debajo de la mano derecha del Sagrado Corazón, es una explicación geográfica, pero la gente no entiende donde vives.” El promotor d’aquesta petita urbanització d’aire modernista va ser Salvador Andreu, més famós per les pastilles del Doctor Andreu. FRANCISCA GRAELLS, besnéta del Dr. Andreu “Vivió tres pestes en Barcelona, y entonces él tenía la obsesión de que los barceloneses tenían que poder respirar aire puro. Tiraron las murallas a bajo, se abrió la via Laietana, Cambó...” L’Elio Costanzo i en Pere Botella van créixer a la colònia i encara hi viuen, Els seus pares estaven vinculats als negocis de la família Andreu i, com molts altres treballadors, residien aquí. PERE BOTELLA, veí de la Colònia del Tibidabo “Aquest barri, als anys 50, 60 i principis dels 70, era més barri segurament, perquè hi havia botigues, podies comprar, hi havia una botiga fixa que era un ‘colmado’, hi havia uns cotxes que passaven. Hi havia un lloc de trobada.” El doctor Andreu va ser també el responsable de la urbanització de l’avinguda del Tibidabo i de la construcció del funicular que arriba al parc d’atraccions. Gairebé es va arruïnar amb aquest projecte urbanístic però, finalment, va aconseguir deixar aquest llegat a la ciutat.
Salvador Andreu, més conegut per les pastilles per a la tos del doctor Andreu, a més de farmacèutic també es va dedicar al mercat immobiliari. Ell va idear la colònia del Tibidabo, pensada per a allotjar alguns dels treballadors del parc, familiars i amics. La seva besnéta Francisca Graells, que encara hi viu, explica que Andreu va viure tres epidèmies de pesta a Barcelona i això va fer que s’obsessionés per apropar els aires sans de la natura als barcelonins.
Quan el negoci farmacèutic ja estava encarrilat, gràcies a l’èxit de les pastilles per a la tos, el doctor Andreu es va dedicar de ple als seus projectes urbanístics. Per això va invertir en la compra de terrenys a la muntanya del Tibidabo. Però va estar a punt d’arruïnar-se i va haver de convèncer un grup d’amics per crear una societat que portés a terme el projecte. També va comptar amb el finançament del banquer Manuel Girona. Va construir-hi el parc d’atraccions, el funicular per arribar-hi i també va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo.
La colònia del Tibidabo la va construir entre 1910 i 1919. Actualment hi viuen molts descendents de Salvador Andreu però també d’antics treballadors del parc com l’Elio Costanza. El seu pare, enginyer, va construir les primeres muntanyes russes del Tibidabo i, finalment, tota la família va acabar vivint a la colònia. L’Elio recorda com de petit, amb el Pere Botella, un altre veí de la urbanització, recorrien lliurament el parc d’atraccions ben bé com si fos el jardí de casa.
Actualment aquest és un barri només residencial. L’única botiga de queviures que hi havia, entre els anys 50 i 70, va desaparèixer. També el bar que servia de lloc de trobada per als veïns, i això ha fet que la vida de barri pràcticament hagi desaparegut. Tot i així els veïns es consideren uns privilegiats per viure al lloc que el doctor Andreu va considerar que gaudia dels aires més sans de la ciutat.
