Algunes façanes de la via Favència encara conserven aquests ferros en forma d’U, situats a tocar de les porteries. Només els que hi van viure als 50 i 60 coneixen ara quina era la seva utilitat. MARIA DEL CARMEN BLANCO, veïna “Era para cuando venías, que venías con los zapatos llenos de barro, pues limpiarlos aquí para poder subir la escalera. Aquí era donde más se pasaba y estaba todo sin asfaltar.”. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “La gent havia de sortir forçosament per anar a treballar, per baixar al mercat a comprar, per anar fins a la via Júlia, per baixar a la via Favència als cines i fins i tot per anar a Sant Andreu per agafar el metro. És lògic que en tornar a casa haguessin de passar pels torrents que estaven a l’aire lliure per trepitjar fang, i a més a més a les nits que no hi havia llum en molts trams...” Aquesta mena de ferradures es trobaven també en altres barris del districte amb carrers sense asfaltar, com ara el Verdum i les Roquetes.
A mitjan segle XX, la via Favència estava plena de torrents. Molts veïns de la zona havien de creuar diàriament el carrer per anar a treballar, al mercat, arribar al metro de Sant Andreu o anar als cines de la via Júlia. En tornar a casa, molts cops Favència s’havia transformat en un camí ple de fang, sobretot els dies de pluja. A més, a les nits, sense enllumenat públic al carrer, era molt fàcil ficar el peu en un bassal d’aigua.
És per això que al costat de moltes porteries de la via Favència hi havia instal·lats uns ferros amb forma d’U que servien per netejar les sabates abans d’entrar a les cases. Aquestes ferradures es trobaven també en altres barris del districte, com ara les Roquetes o Verdum, que també tenien els carrers sense asfaltar. Un cop van ser pavimentats i es va construir la ronda de Dalt, els veïns van deixar de fer ús d’aquests ferros. Els més grans recorden per a què s’utilitzaven, però les noves generacions en desconeixen la utilitat.
