Els més observadors ja s’han adonat que des de fa uns dies els falciots negres han anat de baixa al cel de Barcelona i de Catalunya, i també els seus xiscles inconfusibles, banda sonora dels nostres estius. No es tracta de cap anomalia, sinó d’un fet habitual cada any a partir de mitjans de juliol.
Un estiu amb menys falciots de l’habitual
El falciot encara és present a Catalunya aquests dies, però se’n senten i observen molts menys que a principis de juliol, un fet que ens indica que una part de la població ja ha marxat.
El visor de llistes d’Ornitho.cat permet saber quina és la proporció de detecció (observació per part dels ornitòlegs) de cada espècie d’ocell respecte de l’any anterior i la mitjana de tots els anys d’observacions. El gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie i conèixer, en aquest sentit, quan acostumen a arribar i marxar les espècies migradores de Catalunya.
Tal com ja va passar l’any passat, la part superior del gràfic permet comprovar que enguany s’han observat menys falciots a Catalunya respecte de la mitjana històrica durant els mesos en els quals han estat al nostre territori. També, tal com va succeir al 2021, enguany van arribar de forma massiva un xic més tard del normal i també estan marxant un xic abans del que seria habitual.
Per què marxen tan d’hora?
Una de les preguntes que sorgeixen cada any per aquestes dates és el perquè d’aquesta marxa tan prematura cap a l’Àfrica. Ara, al cor de l’estiu la calor és intensa encara a Catalunya i extrema especialment al nord de l’Àfrica, un territori que han de creuar per arribar fins al Sahel.
Segons els experts, el perquè d’aquesta marxa prematura rau en el fet que els polls que han nascut aquí ja poden volar sense problemes en aquesta època de l’any. És per aquest motiu que opten per emprendre el camí de tornada cap a l’Àfrica, cap a les zones on passaran la tardor i l’hivern.
Les orenetes, a diferència dels falciots negres, encara ens acompanyaran unes quantes setmanes més. En realitat la seva marxa no es produirà fins a finals d’estiu, normalment a les acaballes del mes de setembre. També romandran entre nosaltres una bona temporada més els ballesters.
Què els passa als falciots si cauen a terra?
El falciot es passa quasi tota la seva existència volant amunt i avall. Si algun exemplar cau a terra perquè topa amb algun element urbà (obstacle) aleshores té greus problemes per tornar a emprendre el vol. Les potes són menudes, adaptades a arrapar-se a les parets, però no a caminar per terra. A més, si cauen, les ales, llargues, toquen a terra i impedeixen que puguin enlairar-se de nou.
Perquè tornin a sortir volant convé agafar l’ocell i llançar-lo a l’aire en un indret sense obstacles, de manera que pugui recuperar-se i marxar volant. Malgrat això, si en trobem algun a terra, pel motiu que sigui, convé trucar preferentment als Agents Rurals (112 o 935 617 000) o bé a algun centre de recuperació de fauna que se’n pugui fer càrrec.
Els falciots, ocells d’alta importància protegits per la llei
Tal com s’especifica al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, els falciots són aus urbanes protegides per la llei, així com l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca o el ballester.
Es tracta d’ocells insectívors de gran valor que contribueixen al control de les poblacions d’insectes, com per exemple el mosquit tigre.
Altres ocells protegits que també podem trobar en entorns urbans són la gralla, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, l’òliba i el mussol, a banda d’altres aus que puguin estar de pas a la ciutat.
Està totalment prohibit qualsevol tipus d’actuació que pugui perjudicar-los, com ara la destrucció de nius. En el cas dels falciots, els nius els fan dins d’esquerdes i forats dels edificis o bé aprofiten nius de pardals.
Falciots, orenetes i ballesters. Qui és qui?
El falciot negre (‘Apus apus’), “vencejo” en castellà, és un ocell estival que vola de forma incansable. De fet, sempre els veiem volant, mai aturats en arbres o en cables elèctrics com fan les orenetes. En realitat, volen gairebé sense parar des que neixen fins que moren, de dia i de nit. Cacen, dormen a l’aire i tan sols paren en cavitats durant l’època reproductiva.
Vistos de lluny semblen de color negre, tot i que no ho són. El plomatge és fosc, certament, però en realitat és marró fosc, sense taques. Només en tenen a la gola, que és de color més clar.
Les ales dels falciots són molt llargues i en forma de falç, un tret que els permet volar a molta velocitat i a gran altura per poder caçar insectes i recórrer distàncies llargues.
De dia solen volar a més altura, per això sembla que no hi siguin. Al capvespre, en canvi, aprofitant la presència d’insectes associada amb la menor insolació i l’augment de la humitat, poden veure’s volar més avall, a prop dels terrats, tot fent maniobres acrobàtiques de gran precisió.
Convé no confondre’ls amb el ballester, de mida força més gran que el falciot negre i de color pràcticament negre. Té el pit, el ventre i la barbeta de color blanc. El ballester sol marxar força més tard, cap a l’octubre. El falciot pàl·lid també continuarà present fins a l’octubre.
L’oreneta cuablanca (‘Delichon urbicum’) es caracteritza per ser menuda, de color negrós, però amb la gola, la panxa i el carpó blanc. La seva cua és enforquillada, tot i que no tant com la de l’oreneta vulgar (‘Hirundo rustica’), que es caracteritza també per tenir la gola rogenca.
L’oreneta vulgar fa nius molt més oberts que la primera, en forma de tassa, i és més més habitual en zones rurals que no pas a les ciutats.
