El moviment obrer de la Pegaso es va caracteritzar perquè molts dels treballadors hi van participar ni que fos en alguna ocasió. A mitjan dels 60 hi havia uns 6.000 obrers en aquesta empresa. JOAN MUÑOZ, extreballador de Pegaso ENASA "Si no hagués sigut per l'actuació de la gent. Encara que només fos un dia, el fet de presentar-se a la manifestació, de fer força, ja és important perquè si no haguéssim ajuntat totes aquestes coses possiblement això no ho podríem explicar." Reintegrar els companys acomiadats i empresonats per ser contraris al règim franquista i aconseguir millores salarials i laborals, van ser els objectius de la seva lluita. JOAN MUÑOZ, extreballador de Pegaso ENASA "Una factoria com aquesta, d'aquest nivell, el salari que acabàvem cobrant no repercutia ben bé amb la feina que tu estaves brindant. Les condicions que la gent treballava era insalubre en molts casos." Tot i que hi havia líders, el moviment s'organitzava en cèl·lules. Malgrat es coneixen, cada estructura tenia el seu funcionament intern. JOAN MUÑOZ, extreballador de Pegaso ENASA "Una cèl·lula pràcticament no sabia res de l'altre o molt poc perquè el perill que corríem era que si atrapaven a uns queia la resta del ‘regló’." Segons Joan Muñoz, durant els anys 70 les vagues i manifestacions eren constants a la fàbrica. Ràpidament feien pancartes artesanes. JOAN MUÑOZ, extreballador de Pegaso ENASA "Havien pancartes que les feies en tela en un llençol i pintaves a sobre. I sinó, quan no era així, en ‘plan’ més ràpid, en paper kraft." Els treballadors de la Pegaso van anar a manifestar-se, fins i tot, a Madrid. El lloc habitual, però, on feien assemblees multitudinàries va ser en aquest espai conegut com el Pati de la República.
Al 1963 la fàbrica sagrerenca donava feina a 6.000 persones. La majoria eren veïns de la Sagrera i dels barris del voltant. Les condicions laborals i salarials eren dures i els obrers es van organitzar per reclamar-hi millores. Les reclamacions es van generalitzar i gairebé tots els treballadors van acabar participant en alguna assemblea o manifestació. De fet, la Pegaso es va convertir en una de les fàbriques capdavanters del moviment obrer català. L’objectiu era obtenir millores laborals però també lluitaven per les llibertats polítiques i nacionals. Això va implicar que la presència de la policia nacional dins i fora del recinte fabril fos constant. Segons recorden els extreballadors de l’època, “en nombroses ocasions els “grisos” van acabar entrant dins de la fàbrica i van estomacar-nos a tots”.
La majoria de les assemblees multitudinàries i mítings van tenir lloc dins de la fàbrica, sobretot a l’espai situat entre l’entrada principal i l’edifici noble. Per això aquest punt es va denominar popularment el “Pati de la República”. El moviment obrer s’organitzava en cèl·lules que funcionaven independentment. D’aquesta manera organitzaven les accions i preparaven les pancartes i les octavetes. Si eren descoberts, només una part dels treballadors eren castigats, acomiadats o empresonats i les altres cèl·lules podien seguir amb les reivindicaccions.
