PAU COLL, fotògraf i periodista de Ruido Photo “El Mohsan el vaig conèixer al País Basc. Em va explicar el seu pas pel CIE de Aluche, a Madrid, i al cap d'un parell de setmanes em va trucar la seva novia que havia desaparegut. Una nit el van venir a buscar a casa seva, el van ficar en un avió amb 70 pakistanesos més i van fer un vol de deportació ocult a Islamabad.” El Pau Coll ens explica que aquest noi pakistanès va ser deportat a la força tot i autolesionar-se per evitar pujar a l'avió. El seu testimoni és un dels vuit que es poden conèixer a la Casa Orlandai en l'exposició “Centres d'internament d'estrangers: processos liminals”. PAU COLL, fotògraf i periodista de Ruido Photo “Els CIES són un lloc molt opac. No pot entrar-hi la premsa. No hi poden entrar observadors de drets humans i hi ha una sèrie d'agressions contra aquestes persones.” Per fer aquest treball, el Pau ha viatjat per Espanya buscant persones com el Mustapha o la Marisol que volguessin explicar el seu pas per un dels nou centres d'internament d'estrangers que hi ha Espanya. ROGER P. GIRONÈS, dissenyador de l'exposició “CIEs: processos liminals” “Sobretot el que ens interessa a nosaltres és això, sortir de les galeries, dels museus i portar aquestes fotografies, aquestes reflexions, aquestes històries en llocs... sobretot a gent que segurament no tindria aquest accés.” Les instantànies es podran veure a la Casa Orlandai fins al 19 de juliol.
Amaga la seva cara a la fotografia i dóna un nom fals: Mohsan. Va escollir aquest nom per al reportatge que Pau Coll, fotoperiodista de Ruido Photo, ha elaborat sobre els immigrants detinguts i indocumentats que han passat pels CIE (centres d’internament d’estrangers) d’Espanya, on n’hi ha nou en funcionament. En Pau explica que va conèixer en Mohsan al País Basc, on li va explicar el seu pas pel CIE d’Aluche, a Madrid. “El van ficar en un avió amb 70 pakistanesos més i van fer un vol de deportació ocult a Islamabad. Em va ensenyar via Skype tot de cicatrius que tenia als braços, perquè es va autolesionar per intentar que no el pugessin a l’avió. Tot i això, a la força, el van pujar i deportar amb una prohibició d’entrada a Europa els pròxims cinc anys”, relata Coll. Aquest és el testimoni que amaga una de les vuit fotografies exposades a la façana de la Casa Orlandai, titulada “CIEs: Processos liminals”.
L’exposició tracta la desaparició dels immigrants una vegada entren als CIE, plataformes per extradir persones que estan a Espanya de manera irregular. És el pas previ a l’expulsió: “Són uns llocs molt opacs. No pot entrar-hi la premsa. No hi poden entrar observadors de drets humans i hi ha una sèrie d’agressions contra aquestes persones. El CIE de la Zona Franca, a Barcelona, està en obres, però serà reobert el mes vinent. Allà hi han mort quatre persones. La gent ha de conèixer la realitat d’aquest lloc”, denuncia Pau Coll, que afegeix que a Espanya es deporten forçosament unes 25.000 persones, de les quals, unes 8.000 surten dels CIE. No obstant això, al cap d’un any, retornen a Espanya unes 400.000 persones. “Els CIE no són necessaris. Aquesta gent necessita l’ajuda de l’Administració. Se’ls hauria de protegir, però allà se’ls castiga, se’ls empresona. És racista”, afegeix.
Pau Coll assegura que aconseguir aquests testimonis ha estat la gran dificultat del projecte. “Sortirà la seva cara i el seu testimoni i tenen por de denunciar perquè no tenen papers. T’has de guanyar la seva confiança”. El Roger P. Gironés, dissenyador de l’exposició, creu que el fet de col·locar els rostres d’aquestes víctimes a la façana de la Casa Orlandai té un valor afegit. “Ens interessa sortir de les galeries, dels museus. Volem portar aquestes fotografies, aquestes reflexions, aquestes històries a llocs, i sobretot a gent que segurament no tindria aquest accés.” Fins al 17 de juliol es podrà veure aquesta exposició dissenyada per Ruido Photo, una organització integrada per fotògrafs, periodistes i dissenyadors que entén el documentalisme com una eina de reflexió i transformació social.
