Un grup de veïns graven ‘L’espantall’, el segon curtmetratge fet a Vallvidrera

Una dona vídua i la seva filla adolescent són les protagonistes d'un curtmetratge gravat per un grup de veïns de Vallvidrera. És el segon que realitzen però, a diferència del primer, aquest té un caire més reivindicatiu. 'L'espantall' explica un conte. VICENÇ FONOLLEDA, actor, productor i director artístic de 'L'espantall' "Vallvidrera no és solament cases residencials i el parc que és molt maco i així, no? Sinó que Vallvidrera ha tingut un seguit d'històries i encara les té que de vegades no es veuen, o amagades, i és aquí on hem buscat aquesta història que no desfigura molt la realitat." Amb un espantaocells misteriós que hi posa el punt de màgia i fantasia de molts contes, la història explica els esforços de dues dones per refer-se després de ser desnonades. Capaces, si cal, de llaurar la terra com ho van fer les dones durant la Guerra Civil. VIVI LEPORI, actriu "Vaig trobar que és el mateix problema que es repeteix durant anys i anys i anys, la lluita i les ganes de sobreviure que tenim les dones i el tirar endavant i l'arada és un símbol d'aquestes ganes de lluitar que tenim les dones." Tots els escenaris són fàcilment recognoscibles pels llebrencs i els tres actors que hi apareixen són veïns de Vallvidrera. ÀGATA LLUCH "Em va costar una mica posar-me dintre el personatge, perquè és gravar una escena, és res, un moment, que surts tu, llavors et poses al personatge, graven un moment molt curt i després has de tornar com a sortir, vas a gravar a un altre lloc, i t'has de tornar a posar en el personatge. I en el teatre, com que són dues hores, per exemple, i tota l'estona ets el mateix personatge, és com molt més simple." A la presentació del curt, al Centre Cívic Vallvidrera, hi van assistir més d'un centenar de persones. En la realització també hi han col·laborat voluntàriament diversos professionals del cinema, que han deixat un llegat audiovisual per a la identitat de Vallvidrera.