JOAN ITXASAO, AV Sagrada Família "Els veïns ningú no els té en compte. Bé, així de relliscada, com a elements passius, i no, els veïns són ciutadans que tenen dret i que volen defensar la seva continuïtat en un lloc on la majoria viuen fa molts anys i, a més a més, tenen dret a opinar sobre quin model de ciutat, que això també està en discussió, es vol."

Més d’un centenar de veïns de les illes centrals dels carrers de Mallorca, València i Aragó i de la resta d’edificis adjacents, han celebrat una assemblea informativa per conèixer més detalls de l’evolució de les obres de la Sagrada Família i quines implicacions té per al futur dels seus habitatges. La intenció d’adquirir un solar del carrer de Mallorca per part de l’Ajuntament per reallotjar possibles expropiats ha disparat les peticions d’informació dels veïns.

L’alerta definitiva per als veïns va arribar el 24 de gener de 2014, quan els grups municipals van acordar impulsar l’adquisició d’un solar del carrer de Mallorca per reallotjar-hi els possibles afectats per expropiacions. Amb aquest compromís, assolit en la Comissió d’Habitat Urbà, l’Ajuntament va fer el primer pas per a la transformació dels entorns de la Sagrada Família. Es tracta d’un solar de més de 5.000 metres quadrats propietat d’Aigües de Barcelona, situat entre els números 424 i 432 del carrer de Mallorca.

El govern municipal va encarregar a un equip d’arquitectes un estudi sobre l’ordenació de l’entorn de la Sagrada Família. De les vuit propostes diferents que en van sorgir n’hi ha dues que semblen més viables. Totes dues obligarien a expropiar bona part dels veïns que hi ha entre les dues illes que formen el carrer de Mallorca fins a Aragó, entre Sardenya i Marina. Encara no hi ha una xifra d’habitatges afectats per les expropiacions -el nombre definitiu es coneixerà quan s’opti per un projecte definitiu sobre la reordenació del temple-, però podrien ser un miler, a més d’unes 200 botigues.

Els veïns s’organitzen

Arran d’aquesta operació de compra, la demanda d’informació per part dels veïns afectats s’ha multiplicat. Van celebrar una primera assemblea a la seu de l’associació i l’assistència va desbordar totes les previsions. Aquest dijous se’n celebra la segona, que s’ha traslladat a un espai més gran del Centre Cívic Sagrada Família. Segons un dels vocals de l’Associació de Veïns, Joan Itxaso, els veïns comencen a organitzar-se “perquè no poden ser agents passius d’aquesta operació”. Demanen que se’ls informi de manera transparent i que no se’ls enganyi, perquè estan en joc molts habitatges i locals comercials. Itxaso creu que seria satisfactori un compromís rubricat per totes les parts amb el compromís que els veïns es puguin reallotjar al mateix barri on viuen.

Des que la Sagrada Família va posar data de finalització de les obres del temple –previsiblement el 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí-, els veïns de les finques afectades pel Pla general metropolità de 1976 viuen amb inquietud quin serà el futur dels seus habitatges. Arran de la visita de Benet XVI amb motiu de la dedicació de la basílica, el novembre de 2010, la popularitat del temple es va disparar i el ritme de les obres es va accelerar en termes que els compradors dels habitatges no podien ni sospitar el 1976. Segons explicava a BTV el catedràtic de Geografia de la UB, Carles Carreras, “ningú no creia que el projecte tan descomunal pogués avançar a la velocitat a què ha avançat”.