A Torre Baró hi ha un parc de 900 metres quadrats que no apareix ni a Google Maps ni tan sols al web de l’Ajuntament. És al final del passatge de Carreras, entre els carrers de Llerona i de Castelldefels. Una via que sembla no portar enlloc, però que desemboca al Parc Apolo. Un aqüeducte de principis del segle XX fa les funcions de porta d’entrada al parc, que ascendeix en terrasses pel talús d’un torrent. A les terrasses hi trobem una font, un amfiteatre i taules i bancs. També una zona de jocs infantils. En aquest espai hi va haver, fins fa 20 anys, l’anomenat Mirador Apolo, una casa construïda l’any 1940 amb la idea de construir-hi una ciutat jardí. El nom s’explica perquè els propietaris tenien al jardí una estatueta d’aquest déu. Però, finalment, l’any 1995 es va enderrocar. L’any 2002 es va remodelar la font i el jardí, i es va transformar completament l’espai. Del projecte urbanístic només en va sobreviure el nom d’Apolo.
Una sèrie de terrasses amb bancs i espais de trobada descendeixen fins a arribar a una font i un aqüeducte. El nom de Parc Apolo recorda la casa que s’alçava a la zona entre 1940 i 1995, el Mirador Apolo. Va ser batejat amb aquest nom perquè els propietaris tenien una estatueta del déu Apolo. Aquesta casa es va convertir en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí, que finalment no va tirar endavant. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font.
La casa va ser expropiada per l’Ajuntament i enderrocada l’any 1995, tot i les protestes de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Posterioment l’Ajuntament va urbanitzar la zona com a parc, i en va conservar els arbres i la font, que va ser remodelada.
