Deixar parlar les persones que han perdut un familiar és part de la teràpia que es fa en aquest grup de dol. La Dolors n'és la conductora des de fa nou anys. Ella mateixa va perdre un fill en fa 22 i va trobar suport en un grup com aquest. És per això que voluntàriament va decidir fer-se conductora. S'encarrega de tres grups: dos, amb el Banc Solidari de les Corts i un, amb el CAP Montnegre. DOLORS ESTIVILL, conductora del grup de dol “Estem vivint d'esquenes a la mort, degut a que continua sent un tema tabú. Encara que hi hagin moltes conferències, molts tallers, però no hi ha acompanyament en el dol.” ROSA MARIA MAYORAL “I la terapeuta et diu que hi ha diverses fases sense tempo que són aquesta, aquesta i aquesta. I dius, ostres, estic dins de la normalitat. Te n'adones que no t'estàs tornant boja.” La Dolors separa els grups. Un, per als que han perdut la parella, un germà o un progenitor i, un altre, per als que, com el Josep, han perdut un fill. JOSEP TORNÉ “Arribes aquí com si haguessis perdut el plor. I vens aquí i plores de mica en mica. I a poc a poc vas veient una llum, però s'ha de tenir molta paciència, molta, molta paciència.” Per portar grups de dol, la Dolors, que és infermera, es va especialitzar en treball de grup. I és que tot i la necessitat que hi ha, assegura que no hi ha estudis específics en aquesta matèria. Entre els tres grups té una setantena de persones al trimestre, una assistència que, creu, hauria d'estar garantida per la sanitat pública.
La Dolors Estivill assegura que la clau dels grups de dol està en el fet que tots els assistents han passat pel mateix tràngol i poden empatitzar uns amb els altres i en alguns casos, fins i tot millor que amb la pròpia família. Això sí, creu que hi ha una mancança de formació especialitzada i reglada en grups de dol, tot i que es tracta d’un servei molt necessari. A més, creu que el servei hauria d’estar garantit per la sanitat pública per a tothom que ho necessités.