Carretó amunt. I carretó avall. I així durant 36 anys recorrent el carrer Major de Sarrià. ERNESTO FERNÁNDEZ, repartidor “Muchos vecinos me comentan ‘pero cuántos viajes hace usted aquí?'” Cada dia puja i baixa el carrer unes trenta vegades per transportar dolços de pastisseria de l’obrador que hi ha a baix, a la botiga de la plaça de Sarrià. Això vol dir que en 36 anys l'Ernesto ja ha fet la volta al món dos cops transportant pastissos per Major de Sarrià. “Hola Ernesto! Hola! ¿Cómo estás?” ERNESTO FERNÁNDEZ, repartidor “Me encuentro a un vecino, a la que trabaja en la floristería, como lo habéis visto, al que trabaja en la farmacia, al que trabaja... siempre tengo relación con todo el mundo, por suerte!” Poca gent coneix Major de Sarrià més bé que l’Ernesto. Quan ell va començar a treballar l’any 1980, el carrer no era zona de vianants i transportaven els aliments a sobre el cap. ERNESTO FERNÁNDEZ, repartidor “Antiguamente se descargaba aquí con la caja de madera y bueno, de protección llevabamos aquí en la cabeza una... se decía casana.” El canvi al carretó va ser una gran millora perquè va permetre transportar més gènere amb menys esforç. Tot i això, no ha deixat de ser una bona manera d'enfortir les cames, i ho demostren les quatre maratons que ja ha corregut l'Ernesto.
Mentre l’Ernesto camina pel carrer Major de Sarrià, va saludant tothom. Aquesta via és com casa seva des que va començar a treballar de repartidor ara fa 36 anys. Cada dia fa exactament el mateix recorregut almenys 30 vegades. De fet, en aquests anys gairebé ha arribat a fer dues voltes al planeta Terra. Sembla, però, que amb aquesta distància no en té prou perquè tres vegades a la setmana surt a córrer després de treballar i, a més, ja ha fet quatre maratons i diverses mitges maratons.
En aquestes quatre dècades ha canviat la seva feina i també ho ha fet el carrer. Ell abans pujava els productes de pastisseria de l’obrador amb una caixa de fusta que es col·locava a sobre del cap i des de fa 25 anys ho fa amb un carretó refrigerat. I Major de Sarrià també ha canviat. L’Ernesto recorda quan encara hi podia passar tot el trànsit i hi pujava el bus 66. Més d’una vegada tant ell com l’autobús s’havien hagut d’aturar a la cruïlla amb el carrer de Canet perquè entre la caixa que ell portava al cap i el volum de l’autobús no podien passar a la vegada.
