Ara només en queden les runes. Però, darrere d’aquesta porta hi havia un pessebre que estava exposat durant tot l’any i on es podia veure tempestes de pluja i trons. Era el pessebre de Pinyol que va desaparèixer l’any 1974. JOSEP MARIA RIERA, Grup d’Estudis Coll–Vallcarca “Aquí hi havia el pessebre, es pot dir, més important de tota l’estratosfera, va estar 25 anys fent-lo, no 25 contínuament, sinó a estones perdudes. Era original, perquè per exemple, aquí hi havia la sala de comandament, amb un cordill tenia unes pedres que rebotaven sobre unes planxes.” L’Agustí Pinyol va ser l’encarregat de la pedrera on ara hi ha la Creueta del Coll. Durant el seu temps lliure va començar a transformar aquest espai. Va plantar pins, va traçar camins, va construir bancs, pous i fins i tot petites cascades als voltants del pessebre. Venien persones d’arreu a veure’l. Una de les visites il•lustres va ser la de Dalí. JOSEP MARIA RIERA, Grup d’Estudis Coll–Vallcarca “Ell era molt amic de Dalí, Dalí deia: ‘L’artista ets tu, jo sóc una persona que prenc el pèl a la gent’. Aquí venia gent de tot Catalunya, les persones donaven la seva targeta i n’hi havia centenars, mils.” Era conegut com el pessebre on plovia i tronava i una de les atraccions del barri. Ara, el Grup d’Estudis Coll–Vallcarca vol recuperar-ne la memòria. Per això, demanen que es posi el nom d’Espai Pinyol a la zona i, en un futur, els agradaria reproduir aquest complex que hi va haver al carrer de Castellterçol.
Del pessebre de Pinyol i de l’espai que l’envoltava ara només en queden runes. Encara es pot veure la porta d’accés al recinte del naixement i a la sala de màquines al carrer de Castellterçol. Agustí Pinyol va traçar camins, va plantar pins, va construir pous i cascades d’aigua entorn del pessebre, va crear un paisatge propi que conduïa al pessebre. De fet ell era pessebrista de Catalunya i tenia molta obra al voltant d’aquesta temàtica.
Però aquest pessebre era especial, ja que tenia efectes especials que es feien des de la sala de comandaments, per exemple, amb un cordill movia unes pedres que rebotaven sobre unes planxes metàl·liques i aquell so feia el soroll dels trons, també a través del corrent i la llum simulava llampecs. Moltes persones van anar a visitar el pessebre de Pinyol d’arreu del territori. De fet, encara es conserven els llibres de visita amb milers de targetes de les persones que l’anaven a veure. Una d’aquestes visites va ser Dalí, l’artista de Figueres era amic de Pinyol i en valorava l’obra.
Aquest complex es va convertir en una petita atracció per als veïns de la zona. Però, just després de la mort d’Agustí Pinyol, l’any 1974, uns vàndals van destrossar el pessebre. Ara, el Grup d’Estudis Coll-Vallcarca vol recuperar-ne la memòria i demanen que es posi el nom d’Espai Pinyol a la zona. També creuen que es podria reproduir l’obra de Pinyol a través de les fotografies que existeixen.
