El tramvia va entrar en funcionament al Poblenou l’any 1874. En aquella època el barri quedava molt aïllat del centre de Barcelona i el tramvia es va convertir en l’únic mitjà de transport públic. NICASI CAMPS, Arxiu Històric del Poblenou “Hi havia els de via ample que eren els que venien des de la plaça de Palau, que era el 36, i el 52 que el van afegir més tard, venia des de la Bordeta.” Els primers tramvies circulaven per una sola via i eren de vagó únic, amb motor davant i darrere. Quan arribaven a destinació s’havia de fer un procés carregós per fer el trajecte de tornada. NICASI CAMPS, Arxiu Històric del Poblenou “Hi havia dos operaris, el cobrador i el conductor. El cobrador baixava, canviava el cable, i el conductor es posava al davant i continuaven. El 36 que era el més antic era de visita que els deien, amb la gent asseguda un davant de l’altre. I el model 800 els seients eren movibles, es girava el seient.” Els bitllets dels tramvies tenien diferents preus segons la companyia. NICASI CAMPS, Arxiu Històric del Poblenou “Amb el 52 valia 20 cèntims i amb el 36 valia 15, i és clar agafàvem el 36. Com el 41, aquest valia 15 cèntims i si agafaven el 42, que venia per la carretera de Mataró, aquest en valia 20.” Els tramvies van començar a ser substituïts per troleibusos i autobusos a partir dels anys 50, i a finals dels 60 va desaparèixer el servei.

En aquella època els tramvies pertanyien a dues empreses diferents i cadascuna tenia un ample diferent de via. Els de via estreta eren els que anaven fora de Barcelona, a Sant Adrià i Badalona, mentre que els de via ampla comunicaven el Poblenou amb la ciutat. Els primers tramvies eren de tracció de sang, que vol dir que la força motriu eren els animals de tir que l’arrossegaven. Amb el temps van ser substituïts per tramvies elèctrics.

Com que era l’únic mitjà de transport públic, els tramvies anaven sempre plens, i era habitual veure els passatgers, la majoria homes, penjats dels estreps de les quatre portes exteriors.

En totes les línies, sobretot en les de llarg recorregut, el preu del bitllet era fragmentat. Els usuaris feien servir la picaresca i com que el cobrador no tenia un lloc a l’entrada, sinó que anava amunt i avall del cotxe, els passatgers deien que havien pujat a la parada que els resultava més econòmica.

Els poblenovins tenien per costum batejar els tramvies, així a la línia 53 li deien la del Moro i l’FD la van anomenar la Gilda, perquè era petit i es movia molt.

L’any 1941, la línia de tramvies número 52 que anava de la Bordeta a les Drassanes va ser perllongada fins al barri. A partir de llavors va ser la línia més llarga de Barcelona, que va complementar la línia número 36 amb final al carrer del Taulat.

Amb l’aparició d’altres mitjans de transport públics com el troleibús i l’autobús, es va anar retirant progressivament els tramvies de la circulació, fins que van desaparèixer completament a tot Barcelona l’any 1971.