El Barça va arribar a les Corts l”any 22, amb la col·locació de la primera pedra del camp de les Corts, el sisè de la història del club. Era l'època daurada del Barça i els aficionats estaven ansiosos destrenar terreny de joc. És per això que es va fer a correcuita, en només tres mesos i treballant de dia i de nit, tot i els mitjans rudimentaris de lèpoca. HORACIO SEGUÍ, fotògraf "Tenia totes les comoditats que en aquella època es podien tenir. Vestuaris, sala de recuperació, de medicina, molt limitada per això..." Fer-lo va costar prop d'un milió de pessetes i tenia capacitat per a 22.000 espectadors. Unes xifres modestes avui dia però que llavors van situar el camp del Barça entre els millors d'Europa. El camp va donar vida al barri, que s'omplia d'aficionats que es reunien al voltant del pi de les Corts, que encara avui es conserva. "Sempre va quedar el que es diu el pi de les Corts. Deies, on vas tu, escolta, a tal hora, ens veiem al pi de les Corts i aquest era el pi de les Corts." Però també hi va haver mals moments. El 1925 -en plena dictadura de Primo de Rivera- els aficionats del Barça van xiular l'himne espanyol i la Guardia Civil va prohibir l'entrada al camp durant sis mesos. Les instal·lacions es van anar adaptant als nous temps i fins i tot s'hi va construir una tribuna nova, però el fitxatge de Kubala, el 1950, va acabar de fer petit el camp i es van buscar alternatives. "Van estar en converses perquè el camp de Sarrià de l'Espanyol havia de desaparèixer i es volien quedar en el camp de les Corts." Finalment no va ser així. El camp de les Corts es va vendre per fer-ne un altre més gran al barri veí de la Maternitat. El 1954 centenars d”aficionats van acompanyar la comitiva de la primera pedra del Camp Nou. Però aquesta és ja tota una altra història.
Als anys 20, el Barça vivia una de les èpoques de més esplendor de la seva història fins llavors i el Camp de la Indústria, al costat de l’Hospital Clínic, els va quedar petit. Amb el Camp de les Corts es volia donar resposta al creixent nombre d’aficionats del club. I així va ser. Quan es va construir tenia capacitat per a 22.000 aficionats i va costar 991.984 pessetes. Va ser un dels millors camps de futbol de l’època i els barcelonistes l’anomenaven “la catedral del futbol”.
Els pitjors anys del Camp de les Corts van ser els de les dictadures i la Guerra Civil, ja que els aficionats del Barça van ser titllats per les autoritats com a separatistes. El 1925, per exemple, es va tancar el Camp de les Corts durant sis mesos, després que el públic culer xiulés la marxa reial espanyola en una partit. Als anys 50 va començar a ser notable la necessitat d’un camp nou, sobretot, després del fitxatge de Ladislao Kubala. El 1954 es va col·locar la primera pedra del Camp Nou actual i es va inaugurar finalment el 1957.
