El llibre ‘El oficio reintegrado al arte’ explica en primera persona les vivències de Josep Martín Moreno, un dels veïns més veterans de Verdun, a més de ser un escultor innovador i reconegut. RICARD FERNÁNDEZ, autor del llibre “Molta gent de certa edat que llegeixi aquest llibre, se sentirà identificada amb certs personatges i certes anèdoctes, i amb certs espais que ja han desaparegut. I la segona part també pel que fa a la seva tècnica escultòrica i el seu contacte amb tants personatges famosos.” JOSEP MARTÍN MORENO, escultor “L’Anthony Quinn té una obra meva també, el Rey, el Palomo Linares, vaig fer també el bust de la Isabel Presley que estic en un llibre amb ella, de molts personatges.” Les escultures de Josep Martín es basen en una tècnica pionera, la soldadura elèctrica. JOSEP MARTÍN MORENO, escultor “Començo a soldar i conforme es va fonent la vareta de la soldadura vaig buscant i li vaig donant forma. Per això en Dalí em va dir que era impossible que això no havia ningú en el món que ho fes això. I pràcticament a cegues, perquè portes una careta, amb un vidre fosc, i només veus el punt de llum i amb aquest punt de llum has d’anar dibuixant i marcant.” Ara Martín es planteja dos objectius: instal·lar una escultura a Nou Barris dedicada a la dona i trobar un aprenent per trasmetre-li la seva tècnica.
Josep Martín Moreno va néixer el 1934 a les Roquetes. La seva vocació artística es va despertar quan de nen va descobrir al barri el taller d’un escultor. Aquí va començar a modelar i pintar figuretes del pessebre que després venia a la Fira de Santa Llúcia. Josep Martín va voler estudiar en una escola d’art però no va poder a causa de l’extrema pobresa familiar. I amb 14 anys va començar a treballar com a soldador en una fàbrica de Sant Andreu.
Aleshores va descobrir que la soldadura també es podia aplicar a l’art. La seva tècnica consistia a treballar directament sobre el metall. Sobre un tros de ferro o d’acer inicial anava dipositant petites porcions de material fos com si soldés, però el que en realitat feia era modelar fins que la figura adquiria l’aspecte desitjat. La major dificultat residia a treballar equipat amb una careta protectora, amb un filtre de vidre negre que impedia veure tot allò que no fos incandescent.
La qualitat i originalitat del seu treball el van portar a conèixer a personatges famosos i influents de la seva època com Palomo Linares, Salvador Dalí, Josep Maria Bayona, Julio Trenas, Anthony Quinn, José Manuel Lara, Jordi Pujol o els reis Joan Carles i Sofia. Precisament, el títol del llibre, ‘José Martín Moreno. El oficio reintegrado al arte’, fa referència a una cita que el mestre de periodistes i crític d’art Àngel Marsà va fer en relació amb l’obra de Josep Martín Moreno. Tot i això, per ell l’escultura mai ha estat el sou principal sinó uns ingressos extres.
El llibre està estructurat en quatre parts. La primera explica els seus orígens i vivències als barris de les Roquetes i Verdum. La segona part explica el naixement de la seva vocació com a escultor i la seva maduresa personal. La tercera part, la més extensa, relata la trajectòria professional com a escultor i el contacte amb personatges famosos i influents d’aquella època, tant periodistes com artistes als quals bé els va fer un bust o una escultura, o bé el van ajudar a projectar-se. La quarta i última part explica la seva jubilació forçosa, el seu retorn a Nou Barris i el seu llegat actual.
De cara al futur, Josep Martín té dos objectius: un és instal·lar una escultura dedicada a la figura de la dona a Nou Barris, i l’altre, trobar un aprenent que vulgui continuar la seva tècnica.
