La rambla de Catalunya es va urbanitzar sobre un tram de la riera de can Malla, el 1861, amb posterioritat al pla Cerdà. A partir d'aquell moment es van començar a aixecar edificis singulars com el cinema Kurssal o la farmàcia Bolós i la burgesia es va instal•lar a la zona. Un exemple és la Casa Serra de l’arquitecte Puig i Cadafalch. JUDITH URBANO, degana de la Facultat d’Humanitats de la UIC Barcelona “Es va influenciar en la Casa Gralla, que estava al carrer de la Porta Ferrissa. (...) era el millor exemple d’escultura renaixentista a casa nostra. (...) per obrir el carrer del Duc de la Victòria el van enderrocar (...) Josep Puig i Cadafalch no la va veure en vida, (...) però (...) com que hi havia fotografies i dibuixos, (...) hi ha una decoració molt inspirada en aquesta decoració renaixentista de la Casa Gralla.” El Cinema Dorée, al número 2, va aprofitar les instal•lacions del cinematògraf Alhambra. Es va inaugurar el 1910, amb una estètica modernista: mosaics, figures femenines, línies ondulades i el coronava un gran conjunt escultòric. Molt a prop hi havia l’escultura en homenatge a Joan Güell, obra de Rossend Noves, sobre una peanya de Joan Martorell. JUDITH URBANO, degana de la Facultat d’Humanitats de la UIC Barcelona “Tenia com una peanya amb quatre escultures, molt boniques també, de diferents escultors, una era la marina, l’altra eren les arts, l’altra l’agricultura i l’altra la indústria, una mica doncs fent homenatge al Joan Güell. Malauradament es va perdre per la Guerra Civil, però Frederic Marès, al 1945 va fer una còpia bastant exacte del que és la figura de Joan Güell.” En connectar la ciutat antiga amb la nova, la rambla de Catalunya va ser un centre de gran activitat, amb fires i celebracions diverses. Una activitat comercial que ha continuat al llarg de més de 150 anys.
La rambla de Catalunya era en un inici molt diferent a la via actual. Ara fa més de 150 anys, originàriament, era un tram de l’anomenada riera de Can Malla, que feia el recorregut des de la muntanya de Collserola fins a desembocar al mar. Posteriorment va ser canalitzada i soterrada en un pla urbanístic de 1861, posterior al Pla Cerdà. A partir d’aquell moment s’hi van començar a edificar cases de l’alta burgesia.
Les dècades posteriors, la rambla de Catalunya va ser un focus d’activitat cultural i social. Destaquen els cinematògrafs i després els cinemes i locals de moda com els cafès d’estil europeu que feien bullir l’activitat d’aquella zona, que va esdevenir un punt de trobada a la ciutat.
Un exemple d’aquesta arquitectura del lleure la trobem el 1888, a la Gran Via amb la rambla Catalunya, el Panorama Plewna, obra de l’arquitecte Antoni Rovira Rabassa. Els panorames eren molt famosos en aquella època, eren edificis rodons i hi havia una pintura que ocupava tot el voltant, amb efectes i altres elements, i la gent hi podia entrar. Normalment eren pintures sobre batalles.
En connectar la ciutat antiga amb la nova, la rambla de Catalunya va ser un centre de gran activitat, amb fires i celebracions diverses, una activitat comercial que ha continuat al llarg de més de 150 anys.
