Durant uns dies l’Aitor, que ve de Madrid, s’allotjarà a casa del Pablo i l’Ana, al centre de Gràcia. ANA MARTÍNEZ I PABLO GARCÍA, amfitrions de Gràcia “Para complementar un poco la actividad que hacemos de estudiantes y que además estamos los dos en búsqueda de empleo, decidimos tener un aporte económico extra.” Com ells, a la ciutat hi ha més gent que lloga una habitació de casa seva per dies, a canvi d’una petita ajuda econòmica per arribar a final de mes. A aquestes persones se les coneix com a amfitrions. Són veïns que obren les portes de la seva llar a turistes que busquen una experiència més propera durant la seva estada a la ciutat. MARTA LOSADA, amfitriona de Gràcia “La persona que ve està escollint un barri en concret perquè vol veure més sobre el barri, vol fer més vida, com si fos un veí temporal i conèixer els llocs a on anar, on anar a comprar, els comerços locals.” AITOR FLORES, hoste “Se desviven de cierta manera por darte un servicio, una información y una atención que en los hoteles te cuesta mucho conseguir y al final y al cabo te sientes un poco más protegido, es más acogedor.” Actualment els amfitrions que hi ha a Gràcia s’estan donant a conèixer entre els veïns i comerços del barri. Volen explicar la seva pràctica de turisme col·laboratiu, que asseguren que és respectuosa amb el barri i diferent dels pisos turístics. MARTA LOSADA, amfitriona de Gràcia “No fem d’això un negoci, un modus vivendi, només ens ajuda.” També estan treballant perquè es faci una llei que els empari i els diferenciï dels pisos turístics. Per aconseguir–ho, han unit forces entre tots els amfitrions de la ciutat i han creat la plataforma ViA, Veïns i Amfitrions de Barcelona.

La nova regulació turística vigent catalana ha fet que es comencin a regularitzar els HUT, habitatges d’ús turístic. Es consideren pisos turístics tots aquells habitatges cedits pels propietaris de manera esporàdica i en forma de lloguer per períodes iguals o inferiors a 31 dies. Aquests pisos turístics, per ser legals, han de tenir una llicència concedida per l’Ajuntament per dur a terme aquesta activitat, a més de tenir la cèdula d’habitabilitat.

A la ciutat, hi ha un grup de gent, d’entre els quals mig miler estan a la plataforma ViA, Veïns i Amfitrions de Barcelona, que reclamen que es regularitzi la seva situació, que pot assemblar-se a la d’un HUT però que defensen que no hi té res a veure.

Els amfitrions, tal com s’anomenen, són veïns que lloguen part de casa seva a turistes, a canvi d’una petita ajuda econòmica. Com que durant la seva estada comparteixen pis amb els seus hostes, això els permet oferir-los una experiència més propera i creuen que aquests fets els diferencien dels HUT. Asseguren que els seus hostes són viatgers que busquen ser un veí temporal del barri que visiten durant la seva estada a la ciutat. Segons expliquen, ells, com a amfitrions, els donen a conèixer el comerç local i de proximitat i s’asseguren que compleixin les normatives de convivència, ja que conviuen amb ells.

A Gràcia hi ha un grup d’amfitrions, que estan començant a donar-se a conèixer entre els veïns i comerços. El seu objectiu és que la gent del seu voltant conegui el turisme col·laboratiu que practiquen, que defensen que es fa des del respecte amb els veïns i sense ser la seva professió. Així ho afirma Marta Losada, amfitriona de Gràcia:  “No fem d’això un negoci, un modus vivendi, només ens ajuda.” Asseguren que les persones que fan aquest tipus de “home sharing” acostumen a ser persones que necessiten els diners per no ser desnonats o arribar a finals de mes. Són estudiants, aturats, pensionistes, persones amb pocs ingressos… expliquen també que normalment són persones que els agrada compartir pis, també hi ha amfitrions que són pares que els fills els han marxat de casa, i ho veuen com una manera de sentir-se acompanyats.

Els Veïns i Amfitrions, ViA, actualment estan treballant per mostrar al seu entorn que són diferents dels pisos turístics. Hi ha amfitrions als 73 barris, cada un amb una realitat diferent segons la zona de la ciutat. Entre tots, també volen aconseguir que hi hagi una llei que els empari, que no els consideri HUT i que els permeti continuar amb la seva pràctica sense haver de professionalitzar-se amb una llicència d’activitat com els pisos turístics.