La Silvia Córdova recorda perfectament la confusió que va sentir ara fa deu anys quan va arribar a casa seva. Era el bloc 338 del passeig de Fabra i Puig. SILVIA CÓRDOVA, veïna “Cap allà les 16 h quan van tornar al pis, ja vam veure puntals, que portaven puntals, que apuntalaven ja l’edifici. Un veí ens va dir: ‘Silvia, Silvia, que han encontrado una grieta muy grande y nos van a desalojar’. Y digo: ‘¿cómo puede ser esto?’.” Va ser una dels 85 veïns desallotjats pels bombers per l’aparició d’esquerdes importants en una de les parets mestres de l’edifici. En un primer moment va sorgir la paraula aluminosi com a causa, un fet que va incrementar la confusió entre els veïns. Ambient veí de fa 10 anys: ‘ i ja estic fins als collons de l’aluminosi!’ SILVIA CÓRDOVA, veïna “Ja sabíem que aluminosi no hi havia perquè vam fer unes proves i va sortir que no, llavors per molt que diguessin de manera exterior és aluminosi, nosaltres els hi deiem: ‘si vam fer unes proves i no va sortir aluminosi’, com després es va demostrar que no va ser aluminosi.” Finalment, l’arquitecte de l’Ajuntament va concloure que la causa va ser un problema estructural de l’edifici. Primer es van apuntalar els pisos més afectats, en espera de començar la rehabilitació. Només una petita part dels veïns va decidir conviure amb els puntals durant les obres. SILVIA CÓRDOVA, veïna “Era una obra brutal, era una obra de rehabilitació, eren bigues, eren parets mestres, era l’esquelet del que era el pis. Jo en el meu pis recordo que vaig contar 97 puntals, 97.” Deu anys més tard, l’edifici acaba de passar la primera revisió. Ara sí, els veïns poden respirar tranquils.
Alguns van marxar a cases de familiars o amics, i la resta van ser portats cap a l’Hotel Atenas. En només tres dies es van apuntalar tots els pisos de quatre plantes. Dels 31 habitatges, set eren propietat de la família Sanahuja, constructora de la major part dels blocs del Turó de la Peira als anys 50. Els inquilins ja havien avisat el llogater de l’aparició d’una esquerda important en una de les parets i els propietaris van enviar un paleta per reparar-la, que va veure la gravetat de l’esquerda i va alertar els serveis tècnics del districte de Nou Barris de la perillositat que suposava.
L’immoble, construït a la dècada dels 60, no havia estat rehabilitat, tot i trobar-se a la zona afectada pel pla de rehabilitació de les finques afectades per aluminosi al barri. Tot i que les primeres hipòtesis van anunciar que la causa podria ser l’aluminosi, l’arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona va concloure que les esquerdes aparegudes a l’edifici eren causa d’un problema estructural. Segons l’arquitecte, les causes van ser la fatiga dels materials utilitzats i un excés de càrrega. Els materials amb què va ser construït no eren els més adients per suportar blocs de fins a 10 pisos. L’informe de l’arquitecte va donar la raó als veïns, que en tot moment afirmaven que l’aluminosi no era la causa del problema.
Tres dies després del desallotjament, 74 veïns del número 338 van poden tornar a casa. Però no tots els veïns van poder tornar a la finca. La presència dels puntals als pisos dificultava la mobilitat a l’interior de molts habitatges. Els veïns va haver d’afrontar llavors la rehabilitació de l’edifici. Durant les obres de rehabilitació, els veïns més grans o malalts van tenir l’opció de traslladar-se a un pis facilitat per l’empresa rehabilitadora. La majoria va marxar a segones residències o pisos de familiars. Només una petita part va decidir conviure amb les obres.
L’Ajuntament i la Generalitat van arribar a un acord per aplicar els ajuts a la rehabilitació de la forma més generosa, atorgant un 10 % més d’ajut. L’increment de les ajudes per a la rehabilitació es va estendre també als altres edificis del Turó de la Peira que encara no havien estat diagnosticats, i a la resta de barris. Pocs mesos després d’aquest incident, la inspecció tècnica dels edificis sospitosos de patir patologies estructurals va passar a ser obligatòria per a tot Catalunya.
