Aquest any n’ha fet 40 que el pastisser japonès Takashi Ochiai va arribar a Barcelona i va obrir una pastisseria. Un moment en què a la nostra ciutat encara hi havia un profund desconeixement de la cultura i la gastronomia japonesa. “No hi havia ningú! Què hi fa, aquí, un xinès?”, diu Ochiai que li va preguntar un veí al qual va haver d’aclarir que ell era japonès. La situació ha canviat i en les dues últimes dècades hem assistit a un autèntic boom de restaurants que ofereixen sushi, ramen o udon. Però, què passa quan arribem al capítol de les postres? Hi ha vida més enllà dels dorayaki i els mochi?
Que la cultura japonesa té tirada a casa nostra és un fet. I per això és estrany que avui encara no hi hagi, a banda de la d’Ochiai, una pastisseria especialitzada en postres de la tradició wagashi, la versió més clàssica i ortodoxa dels dolços japonesos. Ochiai continua sent una “rara avis”? El cert és que de mica en mica la tradició dolça nipona va trobant escletxes per on ensenyar el nas en una ciutat que es vanta d’acollir un dels salons de Manga més multitudinaris de tot el món.
Udon i dolços japonesos artesans a Kasa Hanaka, al Centre Civíc Vil·la Urània
Kasa Hanaka és una d’aquestes escletxes. “Seria un somni obrir una pastisseria 100 % japonesa”, diu Daniel Casanova. Amb la seva dona, Aya Hanaka, lideren aquest temple per als amants dels udon i també dels dolços japonesos situat al Centre Cívic Vil·la Urània. “Els servíem pastissos japonesos amb el nostre projecte anterior, Oyatsu Lab, i quan vam saber que la concessió del bar del centre estava disponible vam decidir presentar candidatura”. Al setembre ha fet un any que hi són.
Als migdies ofereixen un menú per menys de 10 euros amb versions d’udon adaptades a cada època de l’any. S’acosta Nadal i Casanova ens avança que ja estan pensant en una recepta d’udon d’escudella. Però a banda de l’oferta salada els usuaris del centre cívic, situat a la casa on va viure l’astrònom Josep Comas i Solà, també poden fer un mos dolç.
Pastís de yuzu, mousse de sèsam negre, pastís de formatge de sèsam, tiramisú de matcha o shortcake, el pastís amb què els japonesos “ho celebren tot”, són algunes de les propostes que ofereixen. També hi ha galetes o el panettone de te verd amb xocolata blanca: “Un dels més bons que et podràs menjar a Barcelona”, diuen presumint.
Admeten que al principi els usuaris de Vil·la Urània entraven amb reticències al bar: “Molts dels clients que venen, ‘a priori’ no busquen menjar japonès, però quan el tasten els agrada i tornen!”, diu Casanova. Degut a l’èxit creixent del projecte el matrimoni ja pensa a fer cursos de cuina com els que preparen des de fa tres edicions al Saló del Manga. “També m’agradaria fer un ‘brunch’ japonès, no n’hi ha cap a Barcelona!”.
La cafeteria de l’Acadèmia Japonia al barri de Sants
Qui també pensa a créixer i en futurs projectes és Llàtzer López. És pastisser —es va formar justament a l’escola de Takashi Ochiai— , però diu que des de ben petit ja enredava la seva mare, cuinera, per preparar plats i dolços d’origen japonès. “Sempre m’ha encantat el manga i amb el meu germà i el meu cosí pensàvem receptes per cuinar”. L’entrevistem a Japonia Cafè. Una cafeteria i teteria situada a l’Acadèmia Japonia, al carrer de Guitard, 15.
Allà s’hi poden degustar fins a nou varietats de pastissos típics japonesos. “Els professors nadius de l’escola em diuen que el shortcake el faig igual que el que ells menjaven al Japó”. Pastís de formatge japonès, chiffon i ara també brochi, que combina el brownie amb el mochi, són algunes de les especialitats que prepara. “A Barcelona avui encara és molt difícil trobar llocs amb dolços japonesos preparats artesanalment”. Tant ell com el Daniel mencionen l’Usagi Cafè, al carrer de les Santjoanistes.
Assegura que el que més li costa de fer són els mochis: “l’Ochiai és qui els fa millor. Intento imitar la seva massa però encara no me’n surto del tot!”. En canvi sí que té la tècnica dels dorayaki: “Era l’únic que l’Ochiai no ens deixava preparar. Ell té la seva recepta i no la comparteix amb ningú”, assegura el Llàtzer entre rialles.
Takashi Ochiai: 40 anys dels primers dolços japonesos a Barcelona
Takashi Ochiai somriu quan se li pregunta pels seus mochis i dorayakis: “Ara els mochis estan de moda, però jo ja en feia fa 40 anys”. També feia dorayakis per als primers restaurants japonesos que van obrir a Barcelona. Ochiai recorda que quan va engegar la pastisseria no va pensar a vendre dolços japonesos: “Creia que ningú no me’ls compraria i que hauria de tancar”. Explica que un dia va començar a rebre les visites d’un directiu japonès de Panasonic establert a Barcelona que li va demanar dolços típics: “Se’ls emportava tots i em va enviar també altres companys japonesos de l’oficina que en volien”.
“El 50 % de l’èxit és de la meva dona”
La seva relació va ser tan estreta que, segons Ochiai, li va regalar “un aparell d’aire condicionat quan jo n’hi havia demanat un de segona mà perquè aleshores no tenia diners per pagar-ne un de nou”. Anècdotes que ha acumulat després de 40 anys al seu obrador d’on encara no se’n vol anar: “Treballar en el que t’agrada i a més a més cobrar diners, què més puc demanar?”. Afegeix que el secret de l’èxit no només es deu als productes que elabora i ven: “El 50 % del negoci és la meva dona, la Maria Carme, ella porta tots els números, sense ella no existiria la pastisseria”.
