La Marató de Barcelona té molts trets que la diferencien de la resta de maratons europees. I una de les característiques especials és que la sortida i l’arribada es fa des del mateix punt. En el cas de Barcelona, des de l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Un espai que es transforma en 90 minuts.
De sortida a arribada en una hora i mitja
A les 8.30 h, Alemu Bekele ha pres la sortida de la Marató de Barcelona. I dues hores, sis minuts i quatre segons més tard ha arribat a la meta. Totes dues, a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. És a dir, la sortida i l’arribada de la Marató són al mateix lloc.
Els responsables de convertir una sortida en una arribada tenen poc més d’una hora i mitja per fer-ho. L’encarregat d’organitzar-ho tot és l’Abel Gangolells. L’Abel defineix els 90 minuts que hi ha entre l’inici i el final “com una marató dins de la mateixa Marató”. Aquest marató els obliga anar ràpids i molt coordinats. Netejar les ampolles que han quedat a terra, descarregar aigües i begudes isotòniques, preparar les taules per entregar els records, inflar els globus dels patrocinadors.
Tot un seguit de coses que cal tenir molt cronometrades i per a les quals la participació dels voluntaris és bàsica. Gangolells afirma que “fan una feina que no es podria pagar amb diners”.
Sis hores sense parar
Mitja hora abans del tret de sortida i per la megafonia instal·lada a l’avinguda de la Reina Maria Cristina s’han començat a sentir dues veus que no pararan fins gairebé les tres de la tarda. Són la Vicky Pieniazeck i l’Alberto Montenegro, els “speakers” de la Marató de Barcelona.
Ells són els encarregats d’animar els corredors a la sortida i a l’arribada. Però també d’anar explicant, des de la mateixa avinguda, tot el que passa durant la Marató. Són dues persones que viuen amb passió la cursa. Tal com diu l’Alberto, “has de viure al màxim allò que està passant i ho has d’explicar. Sobretot, hi ha nervis per saber si es farà el rècord de la prova i això ho vius”.
I l’Alberto ho ha viscut. L’arribada d’Alemu Bekele ha estat emocionant pel record, però també per com l’ha narrat aquesta veu que ja és un clàssic a les curses que es fan a a la ciutat.
