El dia més important per la literatura catalana s’apropa. Sant Jordi és a tocar, i per això, Marcel Beltran, periodista de la Revista Panenka, ens presenta quatre grans escriptors vinculats al món del futbol. Uns autors, les obres dels quals són un gran regal per aquesta diada. Com ho és també, el darrer llibre editat per Panenka: ‘El descuento’, una antologia de 100 contes breus que, a través del futbol, ens parlen de moltes altres coses: infància, memòria, amor, crim, família, bars…
Manuel Vázquez Montalbán, “més que un culer”
Vázquez Montalbán (1939, Barcelona) és un dels primers pensadors espanyols que va començar a incloure el futbol a la seva obra, tombant la barrera entre les elits culturals i un esport considerat, en aquell moment, com l’opi del poble. La seva vinculació amb el Barça ha estat perenne durant la seva carrera. A ell se li atribueix la creació del famós lema “més que un club” i és que, Vázquez Montalbán creia que “el Barça és l’exèrcit desarmat de Catalunya”. Una frase amb què pretenia explicar com un club famós arreu del món, històricament associat al catalanisme, representa la principal eina de poder d’un país, Catalunya, que no té ni Estat ni forces armades.
Per si no fos prou, el club blaugrana, encara avui, entrega el Premi Vázquez Montalbán per valorar la trajectòria d’algun escriptor o periodista.
Javier Marías i el seu “cor tan blanc”
L’escriptor madrileny és l’altra cara de la moneda respecte a Montalabán, un il·lustre madridista la novel·la més famosa del qual es titula “Corazón tan blanco”, tot i que l’argument no parla de l’equip dels seus amors. Durant molts anys, a El País, escrivia una columna com a madridista que, a la pàgina següent, el seu amic Montalbán responia com a ‘culer’.
Les seves millors reflexions futbolístiques es recullen en el llibre ‘Salvajes y sentimentales’. Per Javier Marías “el futbol és la recuperació setmanal de la infància”, ja que els partits del nostre equip, arribat a un cert moment de les nostres vides, suposen l’única opció de desconnectar de les nostres responsabilitats adultes, suspendre la consciència i tornar a connectar amb aquells nens i nenes que un dia vam ser.
Tot el que sap Albert Camús, s’ho deu al futbol
El Premi Nobel de Literatura de 1957, era un gran seguir de l’esport rei i afirmava: “tot el que finalment sé amb més certesa respecte a la moral i a les obligacions dels homes, ho dec al futbol“. Camús es va preocupar per recordar com el futbol és part fonamental de l’educació de qualsevol persona pels molts cops que l’acompanya durant la seva infantesa i adolescència. Ell per exemple, era un noi molt tímid i callat a casa i a l’aula, però el futbol li va obrir una porta per desenvolupar la seva personalitat.
Albert Camús era porter i, curiosament, no és l’únic artista vinculat a les porteries, molts més autors van jugar a la mateixa posició quan eren joves: l’escriptor Nabokov, el pintor Salvador Dalí, l’escultor Eduardo Chillida o el poeta Benedetti.
Ryszard Kapuściński no va ser futbolista per un poema
Kapuściński era un dels periodistes i escriptors més brillants i prolífics del segle XX, però el que molts no saben és que no es va dedicar al futbol per un poema. El polonès era un jove porter (sí, de nou un porter artista) del planter del Legia de Varsòvia. Quan era juvenil, i sense saber com, la seva vida va canviar en enviar un poema a un diari, i que li publiquessin van publicar. Des d’aleshores, substituiria els pals de la porteria per la taula del seu escriptori.
Ryszard Kapuściński mai va amagar el seu amor pel futbol, ell el definia com: “un rampell, un deliri, la meva vocació més apassionada”. De fet, un dels seus últims projectes abans de morir, va ser la cobertura del Mundial de 2006 que es va disputar a Alemanya.
‘El descuento’, el llibre de la Panenka
Els responsables de la revista Panenka des de fa anys editen un llibre per Sant Jordi. En aquesta edició del 2024, l’obra és ‘El descuento’, un recull de 100 relats breus relacionats amb el futbol i que ha comptat amb la participació d’escriptors i escriptores com Enrique Vila-Matas, Lucía Taboada, Juan Villoro, Sergi Pàmies, Carlos Zanón, Marta San Miguel o Pepe Colubí, entre d’altres.
