Quan un coneix l’Àlex Roca, sap que es troba davant d’una persona especial. El seu 76 % de discapacitat el podria haver convertit en una persona tímida i sense il·lusions, però ha passat tot el contrari. Els seus reptes l’han fet més especial encara als ulls de la gent. En menys de mitja hora en què es va gravar l’entrevista amb ell i la seva dona, la Mari Carmen Maza en un carrer petit de Barcelona, fins a tres persones es van dirigir a ell. Un taxista li feia el gest del polze amunt, una jove va baixar del cotxe només per dir-li que era font d’inspiració i que el seguia per xarxes i l’animava a continuar i un noi amb uniforme d’escola li va demanar una fotografia.
El límit te’l poses tu, més vigent que mai
El flamenc, com el coneixen alguns per la seva figura espigada, no para quiet. El 28 de gener va fer la mitja marató de Miami, la primera d’una sèrie de sis que continua a Barcelona i passarà per Londres, Milà, Madrid i Mèxic DF. El plat fort per a l’Àlex Roca serà una marató que es farà a París el 10 d’agost vincula amb la marató dels Jocs Olímpics que se celebra el mateix dia. Aquesta, reservada per a 2.024 persones, comença a les nou de la nit.
Entrenaments, nutrició i canvi de bioritmes
Quan contacto amb ell té l’agenda plena i en un dels missatges em diu: “Després seguim, entro a una conferència“. Quan miro Instagram la sorpresa és que estava a Pamplona. Abans de l’entrevista estava fent una reunió per a una altra conferència que farà a Zamora el 16 de febrer. I quan entrena? Doncs ara mateix, “cinc o sis cops per setmana“. Té dos entrenadors i un fisioterapeuta perquè si entrena molt “tinc molta rigidesa”. La feina de gimnàs és molt important. A més, ha de cuidar-se perquè té episodis puntuals d’epilèpsia.
“Fer sis mitges maratons i fer marató de París és una bogeria, no sé si ho podré fer. La gent es pensa que puc volar”, confessa l’Àlex Roca. La Mari Carmen, que també fa les curses amb ell, també ha d’encabir els seus entrenaments. No és fàcil.
“La marató de París diuen que puja i baixa molt. Serà a les 9 de la nit, farà molta calor, no sé el recorregut”, ens explica l’Àlex Roca, i acaba amb un “tinc por“. Però la por no és baralla amb els límits de l’Àlex. Per mitigar els efectes, dos mesos abans canviarà el seus bioritmes. Anirà a dormir més tard (l’Àlex si acaba aquesta marató serà al voltant de les tres de la matinada) per canviar horaris totalment i un mes abans anirà a París a inspeccionar el recorregut i conèixer una mica més el circuit.
Àlex Roca, cada repte, més difícil que l’anterior
El primer cop que vaig entrevistar l’Àlex Roca, el gener del 2018, estàvem a Collserola i es preparava amb el seu tiet i el seu germà per fer la Titan Desert. El desplegament d’il·lusió i ganes em van fer viure i veure el reportatge amb uns altres ulls. Aquest barceloní de 32 anys no va poder superar la prova per problemes d’hidratació i es va retirar a la tercera de les sis etapes. Lluny del desànim, l’any següent va proposar-se fer la seva primera Mitja Marató a Barcelona. No havia fet mai més de 10 quilòmetres, però no va fallar i va aconseguir sumar la seva primera mitja i, uns mesos després, la Titan Desert, convertint-se en la primera persona amb una paràlisi cerebral en acabar-la.
Des de llavors ha fet triatlons, aquatlons, més mitges maratons fins arribar a superar un repte que podria semblar inabastable per a ell (ja ho sembla que a qualsevol persona), fer tota una marató. En companyia del Valentí Sanjuan, de la Mari Carmen i d’un grapat de persones que el van animar en tot moment, va fer l’impossible: primera persona amb paràlisi cerebral en acabar una marató. Aquests “pilars”, tal com l’Àlex Roca els anomena, l’acompanyaran en les diferents curses, a més d’estar amb ell en algunes el seu entrenador i, fins i tot, la seva sogra. Seguiu atents a les xarxes de l’Àlex Roca per saber-ne més, i a betevé aquest diumenge perquè estarem amb ell quan creui la línia d’arribada. D’això n’estic convençut.
