L’exjugador i entrenador assistent del FC Barcelona Juan Carlos Unzué ha presentat el llibre ‘Una vida plena’, en què fa un resum de la seva vida i la seva trajectòria futbolística al llarg dels anys. Unuzé va anunciar el juny del 2020 que patia la malaltia d’ELA i, des de llavors, l’exjugador i tot el seu entorn treballen per donar a conèixer la problemàtica d’aquesta malaltia per recollir recursos per investigar-la i reclamar als governs finançament per millorar la qualitat de vida dels malalts.
Unzué ha explicat que “em vaig decidir fer un llibre per aconseguir els recursos econòmics que ens fan falta. Som 4.000 (malalts). Mai havia estat en un equip amb tants companys. I és una malaltia que implica la gent del teu voltant. Si sents la gent propera, aquesta malaltia és més senzilla i és la teva motivació i et dona força per seguir endavant amb cada dia. Soc un privilegiat per poder haver estat futbolista professional”. La biografia està escrita per Ramon Besa, Luis Martin i Marcos López i els beneficis del llibre aniran destinats a la lluita contra la malaltia.
Unzué: “Tinc una frustració amb els polítics”
Unzué ha estat crític i ha dit que “tinc una frustració amb els polítics, perquè la sensació que tinc és que seguim sent invisibles. No val només el like de torn o la foto de torn sinó que s’han de canviar coses i han de fer alguna cosa perquè tinguem aquesta vida digna que estem reivindicant. No perdo l’esperança que ens puguin donar un cop de mà.”
Malgrat tot, Unzué explica que “em sento afortunat, un privilegiat. A vegades la meva dona diu que com puc dir això, però curiosament això que estic vivint em genera tanta o més satisfacció que la pila d’èxits que vaig tenir a la meva època d’esportista i tècnic.
Què és l’ELA
L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neuromuscular que causa una degeneració selectiva que ataca les cèl·lules nervioses (neurones) encarregades de controlar el músculs voluntaris. La malaltia pertany al grup anomenat de malalties de les motoneurones, que es caracteritzen per la degeneració gradual i mort d’aquest tipus de neurones.
La conseqüència de l’ELA és una debilitat muscular progressiva que avança cap a la paràlisi total del malalt en els músculs de control voluntari i els pacients perden la força i la capacitat de moure els braços, cames i cos. També es veuen afectades la capacitat de parlar, mastegar, empassar i respirar. En canvi, funcions com la sensibilitat i la intel·ligència no es veuen afectades ni tampoc els moviments oculars, ja que es tracta de motoneurones que tenen més resistència. La malaltia es diagnostica majoritàriament entre els 40 i 70 anys, encara que pot afectar persones d’altres edats, i és més freqüent en homes. L’esperança de vida després del diagnòstic és d’uns cinc anys per al 80 % dels pacients i l’evolució de la malaltia pot variar molt d’un afectat a un altre.
