Ronald Koeman ha estat ratificat com a tècnic del Barça pel president Joan Laporta. Tot i així, els noms de possibles relleus a la banqueta ja fa dies que surten als mitjans: Xavi, Robert Martínez, Pirlo… Tots són tècnics amb un renom que fa que no sobtés si són els triats. Però què passaria si anéssim a buscar l’entrenador unes quantes categories més avall? Hem rebuscat alguns mites del futbol català i hem pensat per què serien una bona opció per entrenar el club blaugrana. Fem un exercici de futbol ficció amb sentit del humor. Quin seria el vostre entrenador ideal?
Manel Moya
L’entrenador més fort de la història del futbol. Més fort que un combinat de lleixiu. No s’està per romanços. Amb una mà com una tele de 55 polzades, cap jugador no seria capaç de dir-li res. Ni cap periodista.
Albert Poch
SoccerPoch. Cap seguidor no es queixaria d’un plantejament conservador. Sempre endavant. Més davanters a la gespa, si us plau, que només n’hi ha col·locat vuit. A l’Europa no li va anar malament. Albert, trobem a faltar els teus tuits de fa anys. Els de premsa del Barça anirien de bòlit.
Miki Carrillo
El petit dels Carrillo. Picant pedra al futbol català des que Santi Triguero era cadet. La Monta i ell estaven predestinats a trobar-se i déu-n’hi-do si ho van fer. El penal d’Edu Sanjosé encara li provoca malsons. Caldrà negociar amb el Castelldefels.
Toni Carrillo
El germà gran. L’altre bessó Derrick de les banquetes catalanes. Estàtues a Cerdanyola. Capaç de posar a pressionar, fins i tot, Leo Messi, tot i que ja no hi sigui. Lluita, lluita i més lluita. El “profe” Ortega és un aficionat al seu costat.
Xevi Molist
Coneix la casa. Jugador llegenda del Barça, al nivell de Ronaldinho, però sense la part divertida de sortir de festa. El seu passat blaugrana fa que hagi volgut implantar el segell del joc de posició a equips de Primera Catalana. Molta moral, Xevi!
Jaume Creixell
Mite. Amb 79 anys tindria energia de sobres per ser tècnic del Barça. Mala llet i bona persona a parts iguals. Futbol poc evolucionat, però respecte arbitral. Més partits a la graderia que a la banqueta. “Me la tallo i em faig monja”.
David Vilajoana
Entrenador de l’Europa. Per`ò no seria problema deixar-lo a mitja temporada. Si el seu germà hagués guanyat les eleccions del Barça ho hauria fet. No era fàcil, això sí. Les millors rodes de premsa del futbol català. Divertit. També li agrada jugar alegre i apostar pel planter.
Juanjo García
El més semblant a tornar a tenir Guardiola a la banqueta del Barça. Mateix estil… de pentinat i de roba. Ha aixecat el Júpiter tot sol, caldrà veure si el deixen marxar.
Ramón Calderé
Coneix el Barça millor que molts dels jugadors i directius actuals i està fort com una bèstia. Li va plantar cara a Núñez al motí de l’Hesperia. Experiència amb campions d’Europa, ha dirigit Sergio García a la Monta.
Tito Lossio
Més temporades al Sants que partits guanyats a la Champions amb Koeman a la banqueta. Henry. Al pot petit hi ha la bona confitura. No hi hauria problemes econòmics pels fitxatges, Tito Lossio està acostumat a rebuscar a les últimes categories del futbol per troba petites joies. El Monchi d’estar per casa.
Pedro Dólera
DO Potablava. “Diumenge, dimecres. Diumenge, dimecres”. La frase més sentida a la sala de premsa de l’Europa. Amic dels àrbitres de qualsevol categoria. Defensa més sòlida que els fonaments del Sagnier i el Nou Sardenya junts. Pedroooooooo!.
Miguel López
“Como no tenía dinero pa’ tabaco, me fumaba los pelitos del sobaco”. La millor celebració d’un ascens sens dubte. Xòfer de dia i entrenador de nit. Platja, aguagim, spinnig, pàdel… els jugadors del Martinenc van fer entrenaments de tot menys de futbol. Home sensible per dins i dur per fora.
