Des de divendres competeix a l’Open Internacional d’Escacs de Sants. El torneig amb més participació de l’estat i un dels tres més grans d’Europa. 750 jugadors batallen en la guerra entre les peces blanques i les negres.
Toni Ayza (director Cotxeres de Sants): “Es una guerra brutal. Hi ha molta gent que ho compara amb la boxa sense que hi hagi contacte físic. Les derrotes en escacs són duríssimes d’assumir. És un esport molt brutal perquè juguem tu contra mi i a veure qui dels dos s’endú la victòria a la butxaca. Si jo sé que jugaré contra tu buscaré les teves partides, mirar com jugues tu i intentar no jugar el que tu vols jugar. Això és la primera guerra psicològica. En tot cas em guanyaràs perquè jugues millor que jo però no perquè jo no sàpiga a què estàs jugant.”
Una guerra per a autèntics estrategues de la taula. Ritme pausat, temps per pensar… pensar… pensar… i tornar a pensar un altre cop abans d’executar el moviment. I si no ho tens clar, mossegada a l’entrepà, i agafar forces que això és la guerra dels cent anys. Un combat cara a cara entre dos soldats enfrontats pels seus reis i que necessiten el millor dels entrenaments per cantar escac i mat.
Toni Ayza: “És bo tenir talent innat, però hi ha molta part que és entrenament. A la vida si no treballes, no arribes per molt talent que tinguis. Hi ha un vell debat que és si als escacs la gent és molt intel·ligent. Sí que ho és, però en una intel·ligència molt determinada: la intel·ligència espacial i la capacitat de raonar. Hi ha molta gent intel·ligent que juga molt malament als escacs.”
Talent innat i entrenament barrejats per servir espectacle amb accents de tot el món.
